La nit que vaig ser premiat a la Gran Gala d'El Vallenc

Durant el dia havia assajat el text que a la nit pronunciaria davant de més de 300 persones. Llavors, el Jaume, molt conegut per l'assídu seguiment que faig del seu bloc, em feia pujar a l'escenari per recollir el premi. Entre aplaudiments i mirades de sorpresa, vaig dirigir-me a l'escenari més nerviós que mai. Arribat allà, la Núria Segú, diputada al Parlament i cap de llista del PSC a Valls, amb un somriure obstinat, em donava la seva enhorabona i em deia, animada pel moment, que se'n alegrava de tornar-me a veure -l'havia entrevistat feia dos dies-.

M'aproximava a l'atril i, com si d'una explosió de sentiments es tractés, vaig agraïr poder estar allí aquella nit. Mirava endavant i, a primera fila, hi havia expentants Josep Cuní, Pasqual Maragall, o el mateix Albert Batet a les paraules que pronunciava. Era un moment irreal. Un moment que em portava a recordar el dia que vaig començar a escriure el relat curt. Mentrestant, a la llunyania, l'emoció dels meus pares em contagiava d'alegria. A més, l'esglai que em provocava veure el meu nom escrit a la pantalla megapixelitzada era 'acollonant'.

El meu pas per l'escenari va ser breu, però emocionant. Després de parlar dels sentiments que tenia un jove de 18 anys premiat en un certamen literari on hi podia participar qualsevol català i d'esmentar Òscar Wilde, vaig mirar amb cara de complicitat el públic, la Núria Segú i el Jaume i me'n vaig tornar a la taula a gaudir d'aquell moment amb la meva familia.

"Els pros i contres de la política 2,0". Una bona manera de conèixer a fons els polítics a les xarxes socials

 Parlar de blocs, política i periodisme una mateixa tarda mentre escoltes com les primeres gotes de la pluja comencen a caure com si d’una baralla de tweets es tractés, no té preu. Després d’un audiovisual que posava en solfa els temes que posteriorment es debatrien, Ricard Checa, president de l’SPC a Tarragona, presentava, sota l’atenta mirada de l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, “Els pros i contres de la política 2.0” que, com el nom indica, augurava una tertúlia interessantíssima entre professionals del sector tecnològic, periodístic i polític. Ernest Benach, superb per naturalesa quan parla de les noves tecnologies, encetava l’acte oferint una breu introducció sobre l’ús actual que fan els polítics de les xarxes socials que, assídues als nous mètodes de comunicació, manifesten la voluntat de fer-se terreny  en els nous mètodes d’interactuar amb la ciutadania, els quals són, en definitiva, els “futurs votants”.

Seguidament, Aitor Agea, empresari del sector de les noves tecnologies, presentava un per un cadascun dels ponents de la taula rodona. L’especialista en política 2.0, Maria Redondo afirmava, amb l’ajuda d’unes diapositives que projectaven alguns exemples que citava, que “tots els errors es basen en què la presència dels polítics en el món 2.0 és més electoral que social”. A més, Redondo, assegurava que aquesta nova moda suposa “canviar de concepte en relació a partit-ciutadà, politic-ciutadà i inclòs un canvi en la pròpia estructura i funcionament dels partits”.

A continuació, Dani Gàmez, periodista i assessor de comunicació de Xavier Trias (CiU), coincidia amb Redondo en què la transparència, la proximitat i la notorietat són alguns dels valors principals que han de tenir en compte els polítics quan juguen les seves cartes a la tercera dimensió. Per contra, Gàmez feia esment que les pífies es sobredimensionen sense un bon control de les xarxes socials, les quals donen poc temps a respondre als polítics.

Per últim, Nacho Corredor, politòleg de DEBA-T, centre de reflexió independent format per estudiants amb l’objectiu de generar i difondre idees, concloïa, donant pas al torn de paraula del públic assistent, parlant de la vinculació dels polítics a les xarxes socials posant alguns exemples a nivell autonòmic i estatal. 

Vídeo projectat al principi del col·loqui "Els pros i contres de la política 2.0" a El Corte Inglés de Tarragona. 

Ricard Checa: 'El model de fer sindicalisme està obsolet i deteriorat'

Treball de Xavier Pete Vega; per l'assignatura Problemes de la Societat Actual. Universitat Rovira i Virgili
Març 2011

Fent un salt enrere: Records del 2010

Xavier Pete i Arnau Vives, exalumnes de l’IES Narcís Oller de Valls, van rebre el passat 30 de setembre els premis del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili als millors treballs de recerca de batxillerat en la modalitat d'humanitats i ciències socials.

El passat dijous 30 de setembre, Xavier Pete i Arnau Vives, exalumnes de l’Institut Narcís Oller de Valls, van rebre els premis del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili als millors treballs de recerca de batxillerat. Els premis consistien en un ordinador portàtil, l'import dels crèdits matriculats a primer curs d'un ensenyament de la URV en el curs 2010-11, fins a un màxim de 1.500 € i un xec de 300 € per al centre de secundària, per a l'adquisició de material didàctic i/o bibliogràfic. 

L'Arnau Vives va presentar el treball "L'herència de les novel·les de cavalleries. L'Épica de Tolkien." basat en l'obra del conegut autor de "El senyor dels anells", mentre que el treball del Xavier Pete, "Periodisme en decadència. L'actualitat del segle XXI." fa una anàlisi de l'estat del periodisme en la societat actual.

Després de l’acte, els joves reconeixien estar molt contents per aquest premi ja que, segons ells, se’ls ha reconegut la faceta que més els hi agrada: “Ens han premiat per fer el que veritablement als dos ens agrada, que és escriure”. A més, la temàtica dels seus treballs està molt relacionada amb el que cadascú vol dedicar-se en un futur. “La literatura i els clàssics m’encanten” deia l’Arnau. Mentre que el Xavier afirmava haver gaudit molt fent el treball: “Poder fer un treball sobre periodisme m’ha servit per saber quin és el món que em trobaré quan surti de la Facultat”. 

 A l'acte de lliurament de premis van assistir el president del Consell Social, Àngel Cunillera, el rector de la URV Francesc Xavier Grau, la vicerectora d'Estudiants i Comunitat Universitària, Maria Bargalló, la professora Joana Zaragoza, membres del Consell Assessor de l'Observatori de la Igualtat, i el secretari executiu del Consell Social, el professor Jordi Gavaldà.

“Periodisme en decadència. L’actualitat del segle XXI”: Un treball que reflecteix l’actual situació que viuen els mitjans de comunicació

El treball que va realitzar el Xavier Pete analitza l’impacte de la crisi econòmica als mitjans de comunicació, centrant interès en l’evolució del periodisme durant els darrers anys en un terreny de preocupació i incertesa pels mitjans de premsa i la pèrdua de credibilitat que viu la professió.

La crisi econòmica ha estat un dels al·licients, juntament amb la irrupció de les noves tecnologies, del canvi de model i estructuració del periodisme en els darrers anys. Una recessió econòmica que esdevé lligada al futur incert dels mitjans tradicionals, els quals afronten paral·lelament una situació precària i vulnerable a les seves redaccions.

Els periodistes del segle XXI

Neix un nou periodisme. Un periodisme que fa repensar les bases del periodisme. Deconstruir per tornar a construir. Els joves periodistes -les noves generacions d'informadors- afronten una situació en ple declivi. I en la que jo en formo part. Els de dalt diuen que s'ha perdut l'autocrítica, hi ha una manca d'autoinformar-se i creix el pessimisme a les redaccions. El periodisme necessita recuperar moltes coses: entre elles la seva funció social: comunicar amb rigor i objectivitat. Com ho ha fet sempre.

Un cas a part és Internet. És un mitjà; però no un fi en si mateix. Pot ser instrument d'ajuda pel periodisme multimèdia, però està a anys llum de la investigació, la contrastació i la voluntat per voler explorar-ho.

Els models de negoci de les empreses de comunicació s'han revolucionat amb tot plegat. I provoca preocupació. Sobretot a les empreses tradicionals. Les de tota la vida. 

Es necessita un periodisme de qualitat, que entengui els periodistes, els empresaris i al públic més important: la societat. No sabem com serà el periodisme del futur. Som nosaltres els que l'hem d'escriure. I amb bona lletra, si pot ser.