Enllestint el Treball de Recerca

Sempre havia desitjat fer un treball exhaustiu sobre la professió periodística. Probablement fossin les ganes de començar a introduir-me al món de la comunicació o simplement el fet de poder exercir de reporter i investigador per un dia. El cas és que durant les hores passades davant la pantalla de l’ordinador sempre tenia en ment que allò que escrivia ho acabaria llegint algú i que se’n sorprendria havent-ho llegit.

Sempre he tingut especial debilitat pel periodisme. Recordo quan de petit sempre anava darrere de tots els diaris que trobava...Retallar les fotos dels jugadors preferits, llegir-me atentament les cròniques dels partits de futbol, guardar fins la més ínfima notícia relacionada amb una cosa que m'interessava...El cas és que aquesta atracció per l'olor a premsa els diumenges al matí, quedar-me fins tard mirant a la tele una entrevista o tenir un micro a les mans i fer veure que presentava un telenotícies van quedar com un tret més del meu caràcter i la meva personalitat.

Crec que la figura del periodista en una societat com la nostra és molt important, i com a tal hauria de tenir més respecte i admiració. La seva tasca és informar bé, amb tots els ets i uts, intentant mantenir el màxim lligam amb la societat...Cosa que s'està perdent a l'actualitat.

Article escrit per Ricard Checa (Val la pena llegir-lo)

El pitjor (del) periodisme

Em remou la consciència no només com a periodista, també com a ciutadà. No deixo de pensar que la premsa va contribuir a transformar la vida d’un innocent en un infern. Es va atropellar la presumpció d’innocència perquè, alguns mitjans de comunicació, van estimar-se més fer un judici popular i mediàtic.

El cas de l’Aitana, la nena de 3 anys que va morir a Tenerife, és la prova prova que la professió periodística necessita regulació legal. Es va divulgar la cara d’un ciutadà que malgrat no hagués estat condemnat, els metges precipitats i una policia poc prudent van permetre que es titllés d’assassí i violador. Alguna premsa va tenir prou ingredients per fer "salsa rosa", ignorant si la seva conducta era ètica, desproporcionada o adequada. Alguns periodistes van violar les regles de la presumpció d’innocència perquè els informes mèdics i policials garantien les audiències. Quina llàstima!!!

Ara un gran nombre de mitjans i alguns periodistes demanen perdó al padrastre de l’Aitana – quelcom que es podria haver evitat si s’haguessin limitat a complir el deure d’informar amb imparcialitat, sense promoure o contribuir al "morbo" o cercar a tota costa l’exclusiva mòrbida. Si així fos, avui les responsabilitats serien atribuïdes, exclusivament, a les fonts d’informació.
M’entristeix assumir que els periodistes hem maltractat la nostra professió i que hem aportat un gran de sorra al nostre descrèdit social. És lamentable que no s’ensenyi la cara del metge que, de forma negligent, va enviar la nena a casa sense adonar-se que havia patit un cop fatal al caure d’un gronxador.

Els metges es van precipitar i van contribuir per el judici mediàtic i popular que va patir en Diego, el padrastre de la nena, de 25 anys. La precipitació dels metges, la rapidesa de la policia i la manca de professionalisme d’alguns periodistes han deixat en tela de joc la justícia i el periodisme. Reconeixeran els metges que es van precipitar en el seu diagnòstic? Quants innocents estan a la presó? En Diego assegura que a la presó els policies el van tractar com un terrorista. El van amenaçar, ultratjar, violentar... Aquest home ja va viure l’infern en vida... L’home innocent va anunciar que demanarà responsabilitats legals. Ho fa ben fet. No hi ha vida més enllà de l’honor. I el seu ha estat posat en causa indeguda i precipitadament. I el més greu és que metges, policies i periodistes, segurament, no seran sancionats. En el cas de la premsa perquè no estan regulats/limitats els drets i deures dels professionals de la comunicació.

Aquests periodistes no han estat al servei del periodisme, però sí d’un mercantilisme que contribueix per degradar encara més la credibilitat periodística.

Fins quan, alguns periodistes, pensaran que tenen impunitat i no respectaran l’ètica i deontologia professionals?

Article publicat a http://www.delcamp.cat/

La crisi de la premsa no respecta a ningú

La crisis que afecta al periodismo tradicional se cazaba una de sus presas más grandes. En España acabamos de asistir a un episodio que, aunque no haya sido tan drástico, demuestra que la crisis no respeta ni siquiera la tradición. Y es que la dirección de uno de los periódicos más antiguos de España, el ABC, fundado en 1903 por don Torcuato Luca de Tena, ha presentado hoy un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) que afecta a 238 trabajadores de una plantilla total compuesta por 456 empleados. ¡La mitad de la plantilla!
El enfrentamiento está servido, ya que el comité de empresa de ABC ha asegurado "no estar dispuesto a entrar en la negociación de ningún despido" y que utilizará "todas las herramientas que tengan a su alcance para evitar esta agresión". Los periodistas están aprendiendo a negociar como nadie debido a las continuas reestructuraciones de plantilla que han dejado en el paro a un altísimo número de periodistas. Por ejemplo, hace pocos días unos cuantos periodistas se lanzaron a la calle para protestar ante el estado de la profesión. Del mismo modo, aún está viva en el recuerdo, por ejemplo, la huelga que, por primera vez en su historia, protagonizaron los redactores de 'El País'.
Fuentes de la dirección de 'ABC' han asegurado que el ERE se debe "a causas de carácter económico, productivo y organizativo". Y es que, precisamente, el problema que afecta a los medios se localiza, en buena medida, en esos tres factores, lo que obliga a acometer profundos cambios: "Una reinvención del periodismo y los medios basada en más libertad, más función crítica (y autocrítica), menos redundancia y una necesaria reestructuración del mercado y la oferta", decía Juan Varela en un artículo reciente.
Esta realidad exige una serie de reformas profundas que, todavía, los grandes grupos de comunicación no se han atrevido a emprender con firmeza. Mientras tanto, no es descartable seguir escuchando más noticias de este alud que está llevándose por delante un buen número de puestos de trabajo, mientras los grandes grupos debaten de forma tibia cuál puede ser la mejor manera de adaptarse al nuevo escenario.
La de 'ABC' no es la primera reestructuración en el Grupo Vocento, ya que se vio obligado a aprobar un ERE que afectó a 92 trabajadores en el diario gratuito 'Qué!' En todo caso, el ERE que ha planteado ABC se suma al goteo de despidos que se han venido sucediendo en los últimos meses. Estos han sido los más significativos:
. Febrero 2009: El Grupo Zeta firma un ERE que afecta finalmente a 442 empleados.
. Enero 2009: Cierra la edición digital de ADN y el gratuito Metro.
. Diciembre 2008: El diario gratuito Qué!, perteneciente a Vocento, aprobó un ERE que implicaba el despido de 92 periodistas.
. Noviembre 2008: La crisis afecta a uno de los grandes, el Grupo Prisa, que se ve obligado a anunciar el fin de las emisiones de Localia TV.
. Septiembre 2008: 'La Gaceta de los Negocios' padeció un ERE que afectó a un tercio de su plantilla.
. Julio 2008: El diario gratuito '20 minutos' se vio obligado a despedir a un total de 16 trabajadores. Sin embargo, parece que el ajuste de gastos, la reducción de plantilla y el fuerte plan de reestructuración de la empresa han permitido a '20 Minutos' revertir una parte de los malos resultados que arrastraba.
. Y la historia puede que no se detenga aquí, pues, como apuntaba Juan Varela, los malos resultados de Unidad Editorial han hecho que la dirección de RCS pida un fuerte plan de ajuste y reestructuración con una reducción de 30 millones de euros de los costes de personal del grupo y una reestructuración con un fuerte recorte de gastos, lo que podría afectar al personal del diario 'El Mundo'.
. La situación del Grupo Prisa tampoco es mucho más satisfactoria, ya que perdió un 82% de su valor en 2008, lo que, unido a la huelga de trabajadores, ha obligado al grupo a iniciar un profundo proceso de reorganización.

Notícia publicada a http://www.soitu.es/

Gràcies a tots!

Dono les gràcies a tots els que heu contribuït de la vostra manera a portar a terme el meu Treball de Recerca. A tots, moltes gràcies!

La precarietat laboral, la mala imatge i l'intrusisme, el que més preocupa a la professió

La precariedad laboral, el intrusismo y la mala imagen social de la profesión, son las principales preocupaciones de los periodistas, un colectivo que, no obstante, ha aumentado su grado de satisfacción en el último año, según la Asociación de la Prensa de Madrid (APM).
Así consta en el Informe Anual de la Profesión Periodística de 2006, elaborado a partir de una encuesta telefónica realizada entre 1.000 profesionales de toda España.
Según el informe, cada vez son menos los periodistas que quieren cambiar de empleo, aunque cuestiones clave, como la estabilidad laboral o las condiciones salariales (en ambos casos menores de lo deseable), siguen preocupando a este colectivo.
El porcentaje de periodistas que se muestra decidido a cambiar de profesión desciende en 2006, por segundo año consecutivo, pues en 2005 la proporción era del 36,9%, mientras que ahora es del 29,4%, según la APM.
Los motivos que impulsan a desear un cambio de empleo son los de años anteriores: las aspiraciones de promoción profesional (13,7%), el deseo de incrementar su sueldo (6,5%), y la necesidad de ganar en calidad de vida (6,4%).
Además, el informe llama la atención sobre el hecho de que una proporción importante de encuestados (el 5,4%), quiera cambiar de empleo por razones de prestigio, "lo cual da a entender que la imagen que muchos profesionales tienen del periodismo no es en absoluto positiva", según la APM.
La precariedad laboral vuelve a ser en 2006 el principal problema de la profesión, de acuerdo con los encuestados (se menciona en un 67,7% de los casos, frente al 63,6% de 2005).
El intrusismo laboral se mantiene como segundo motivo de preocupación (45,8%), y aumenta la percepción de que la imagen social de la profesión es regular (53,9%) o mala (22,9%).
Asimismo crecen las quejas por los bajos salarios (42,4%) y la delegación del trabajo en la persona de becarios y estudiantes en fase de formación (27,3%), mientras que el desempleo queda relegado al quinto puesto.
Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

Noves tecnologies digitals; un nou periodisme?

Fa uns dies escoltava per la ràdio que ens trobem en una etapa de transició entre la premsa escrita i la premsa digital. Certament em va fascinar el fet de com s'ha transformat la nostra societat a l'hora d'informar-se i estar al dia de tot el que passa. Probablement estiguem en una nova etapa, una etapa en què Internet ha sobrepassat la premsa i amenaça en fer-ho més amargament.
Sorprèn com les noves tecnologies estan cada cop més al nostre abast. Fa anys era impensable trobar diaris comarcals a la web... Aquest fet ha permès a molts tenir nous hàbits d'informar-se i ara ho fan obrint el seu ordinador. Transformació o Innovació? És possible que cap d'aquestes definicions sigui l'acertada... Jo optaria per dir que la premsa es troba en un procés d'evolució en què ha de seguir les passes d'Internet per no quedar-se enrere i estar en permanent contacte amb la societat, la qual ha de ser informada, sigui en premsa, Internet...o qui sap amb què.

Reportatge: Crisi als mitjans

Durant aquests dies estic portant a terme un reportatge complementari del treball de recerca, el qual ensenyaré el dia de la presentació davant el jurat. Aquí us deixo uns petits talls del que apareixerà al vídeo!!

Acomiadem l'any amb 3.000 periodistes a l'atur

Un total de 3.247 periodistes estan actualment a l'atur i altres 4.374 demanden ocupació, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM) recollits en l'informe anual de la professió periodística elaborat per l'Associació de la Premsa de Madrid (APM). A més, l'informe llança l'alarmant dada: uns altres aproximadament 450 periodistes poden haver perdut la seva ocupació en els últims tres mesos. Així, el professor de la Universitat de Màlaga i director d'aquest estudi, Pedro Farias, va subratllar que la xifra de més de 3.000 desocupats no inclou el tram final d'aquest any, on s'ha produït un increment aproximat entre el 10 i el 15% respecte a la xifra de periodistes sense ocupació (el que comporta una xifra de 450 periodistes). A més segons Fernando González Urbaneja, president de l’APM, "el pitjor de la crisi està per arribar", i Urbaneja recorda que l'any pròxim no convidarà a l’"optimisme" i que la possibilitat real d'arribar a els 3.000 acomiadaments seria una "catàstrofe". Així mateix, va avançar que les xifres recollides per aquesta associació relatives als acomiadaments al llarg de l'últim any estaran "mes prop de les 2.000 persones que del miler". Per això, el responsable planteja la possibilitat d’ "amidar les forces" dels periodistes en una convocatòria per a sol·licitar als mitjans el manteniment de l'ocupació de persones amb experiència a pesar dels "ajustaments inevitables" per la crisi.

La situació laboral dels periodistes

Gairebé la meitat dels periodistes cobren un sou mensual d’entre els 1.500 i els 3.000 euros, a pesar que un 5% dels enquestats admeti rebre un sou per sota dels 1.000 euros. Per contra, un 13,4% dels periodistes cobren més de 3.000 euros, segons aquest estudi. Si bé gairebé la meitat dels periodistes admet accedir al seu lloc de treball a través d'un procés de selecció o mitjançant el coneixement del seu treball en altra empresa, un 14% admet que va assolir la seva ocupació gràcies a que era "conegut a través de relacions personals". D'altra banda, l'informe també conta amb un estudi en el qual van participar 178 directors de diaris publicats a Espanya. En aquest apartat, pràcticament la majoria coincideix a afirmar que la crisi produirà una caiguda en el compte de resultats, el que "afectarà" a la plantilla de la redacció. No obstant això, els directors consideren que la primera actuació per a millorar la qualitat editorial en la redacció seria la de "contractar a més periodistes". Així mateix, més de la meitat dels enquestats descarta la gratuïtat de les notícies en el futur. Els enquestats consideren que la falta de coneixement de professió i cultura general són els aspectes més negatius en la formació dels nous periodistes. Per contra, les noves tecnologies i els idiomes són el "punt fort" dels futurs treballadors.

Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

Malestar amb Zapatero

La crisi econòmica està provocant un aspre malestar empresarial, per la passivitat que veuen en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Una reunió ahir del president del PP, Mariano Rajoy, amb empresaris de Pimec a Barcelona va desfermar dures crítiques al líder del PSOE. Rajoy, que es mou amb astúcia entre els empresaris, va girar automàticament el discurs a detallar mesures per intentar sortir de la crisi. Si els empresaris són els que critiquen Zapatero, el líder del PP és conscient que no cal que se centri a conrear arguments. Fa un pas endavant a la trinxera i fa veure que porta una llanterna.
Els empresaris reunits amb Rajoy, representants de petites i mitjanes empreses, es queixen que des de fa alguns mesos tenen greus problemes de liquiditat, perquè el sector financer no els dóna crèdits. I creuen que això obliga a actuar al govern central, sense que valgui l'excusa d'amagar-se rere la mala situació internacional. El president de Pimec, Josep González, va intentar fer-se portaveu d'aquesta preocupació estesa en el món empresarial, i ho va fer amb especial contundència davant de Rajoy.
La banca espanyola
Segons el president de Pimec, la sensació dels empresaris és que l'executiu del PSOE "no pren decisions". "El govern ha de fer alguna cosa", va insistir. No li va agradar gens a Josep González la proclama que Zapatero va llançar a Nova York dient que la banca espanyola és la més sòlida del món. Ho va comparar amb un punt de sarcasme a l'optimisme militant que brandava l'expresident José María Aznar, cosa que va provocar un somriure de Rajoy. "Costa d'entendre que anem per allà dient que Espanya va bé, quan el dia abans el ministre Solbes ens deia que no havia vist abans una crisi com aquesta", es va queixar.
González va reclamar al govern central que actuï per evitar "que es talli l'oxigen al sistema", buscant liquidesa per a les empreses. "Els governs són per governar", va recordar, subratllant el que hauria de ser una rigorosa obvietat. El mateix malestar es va traslluir després al col·loqui, que va originar algun moment de tensió entre el PP i la premsa, perquè els populars van decidir tancar-lo als mitjans, davant la sorpresa de Pimec. Al col·loqui, segons va transcendir, van aparèixer noves crítiques a la falta de liquidesa de les empreses, i també preocupació pel futur de la crisi i per alguns casos de delinqüència i robatoris al sud de Catalunya.
Comitè anticrisi
Rajoy va intentar canalitzar el malestar que es respirava entre els empresaris, i ho va aprofitar per intentar eixamplar la seva alternativa. No es va estar d'oferir un lloc a Pimec en un denominat comitè anticrisi que ha creat el PP a Barcelona, en paral·lel al que ha posat en marxa a Madrid. El president popular ha convertit això en la seva aposta estratègica, conscient que, tan sols a Catalunya, cada dia hi ha 400 aturats més que el dia anterior.
Rajoy va repetir les seves propostes ja conegudes per combatre la crisi, i les va repartir després entre els empresaris en un document de 14 folis. Va acabar la jornada a Catalunya dinant amb els empresaris, i va prometre que les petites i mitjanes empreses són la seva prioritat.

Notícia publicada a www.Avui.cat

De què són responsables els periodistes?

Els professionals del periodisme representen el subjecte qualificat encarregat de la realització dels mitjans, una qualificació oportunament avalada mitjançant la preparació i formació corresponents. Són ells qui estan especialment obligats a conèixer els aspectes valoratius i normatius de l'activitat comunicativa, així com també a tenir una especial sensibilitat sobre els efectes derivats de la seva activitat, tal com han pogut ser acreditats ja a través d'una llarga experiència històrica d'activitat mediàtica i d'estudis sobre aquesta. De manera que si bé els destinataris i encara més els empresaris de la comunicació tenen la seva part fonamental de responsabilitat, és evident que qui ha estudiat, s'ha preparat i exerceix com subjecte qualificat de l'activitat comunicativa és el professional de la comunicació. És ell qui ha de conèixer coses com la història de la importància creixent dels mitjans en les nostres societats, els perills del seu ús propagandístic, els possibles efectes de la violència en les pantalles, la influència de determinats titulars o imatges, i un llarg etcètera més de qüestions que formen part dels seus estudis. A partir d'aquest coneixement i de l'especial sensibilitat que se'ls suposa, els professionals han d'assumir la responsabilitat principal en la defensa dels valors de la comunicació social. Enfront de les exigències econòmiques (de l'empresari i d'altres professionals que concorren a l'activitat dels mitjans) i a més de les qüestions tecnològiques (que també han de conèixer), el professional és qui està cridat a incorporar, a través de la seva labor qualificada, els aspectes normatius a la comunicació social. Els aspectes ètics de la comunicació han d'entrar en el procés productiu dels mitjans gràcies als periodistes, mitjançant la seva qualificació i preparació teòrica i el seu compromís i experiència pràctiques.

I és obvi que perquè els professionals puguin introduir en la seva activitat aquestes pautes morals han de conèixer-les i estar sensibilitzats cap a elles. Lamentablement això no sempre passa o si més no no en la mesura que seria desitjable. Encara molts professionals dels mitjans –i no sempre precisament entre els nivells menys qualificats o de menor experiència– ignoren o passen per alt aquestes qüestions. I, el que potser és pitjor, entre els propis estudiants de periodisme no sempre es dóna l'interès que seria desitjable cap a aquestes qüestions. Tot això produeix una certa contradicció pràctica: l'eficàcia última dels codis ètics depèn en gran mesura del compromís efectiu dels professionals i si són ells els primers a dubtar de la seva eficàcia i no esforçar-se per conèixer-los i dur-los a la pràctica, llavors aquests mateixos professionals estan contribuint que realment serveixin de poc.

ENTREVISTA A Ricard Checa, president de l'SPC a Tarragona

Ricard Checa presideix el Sindicat de Periodistes a la demarcació de Tarragona (SPC) des de fa sis mesos. Es va reunir amb diferents institucions i visitar molts mitjans. Està fent una radiografia del sector. Es mostra preocupat amb la situació periodística: la polivalència salvatge, precarietat, abús de poder per part d'algunes direccions, desrespecte per la professió periodística, intrusisme... Es queixa de l'actitud d'alguns empresaris, sobretot aquells que exploten i no dignifiquen la professió. Lamenta que a alguns mitjans públics no hi hagi un sol periodista, mentre, només a Catalunya, hi ha més de 1500 a l'atur. Una situació que promet perseguir i actuar amb contundència.

Aquí teniu un recull de fragments de l'entrevista. Cliqueu damunt del vídeo per visualitzar-la.

ENTREVISTA A Ricard Checa, president de l'SPC a Tarragona

Podreu veure l'entrevista sencera amb en Ricard Checa en els propers dies. De moment aquí van quatre pinzellades del que s'ha dit.

"Ment oberta, bon tracte i preguntar-se el perquè de les coses" són els trets que qualificava el company i amic Ricard Checa en la figura del bon periodista. Durant la xerrada que ha tingut lloc als estudis de la ràdio municipal de Valls amb l'actual President de l'SPC a la demarcació de Tarragona, he pogut observar que la professió periodística no es basa solsament en estar davant d'un mitjà i informar, sinó que el que informa a més ha de tenir ben clar què i per què ho diu i a quin públic va dirigit.

Pel que fa a l'actual situació que emmarca els mitjans de comunicació en Ricard feia esment que existeix un grau d'irresponsabilitat per part d'alguns empresaris que creen un ambient distens en tot l'entorn periodístic.

"La pèrdua de credibilitat i del protagonisme a les redaccions. Abans el que sortia a la premsa era gairebé sagrat, ara no [...] precarietat, abús de poder per part d'algunes direccions, desrespecte per la professió periodística, intrusisme..."

ENTREVISTA A Sergi Franch Segarrés

En Sergi va ser el segon entrevistat. Llavors ja dominava més la situació i me'n vaig ensortir perfectament. En Sergi duu a terme la tasca de direcció de la ràdio municipal d'Alcover. És un gran amic i ja m'havia ajudat en anteriors treballs d'investigació.

L'entrevista es va dur a terme als estudis de la ràdio, lloc on vam conversar durant tota la tarda sobre l'actual panorama dels mitjans de comunicació. Crisi econòmica, caiguda de la publicitat, desmitificació de la figura informativa, precarietat laboral, entre d'altres.

L'entrevista amb ell em va servir per aprofundir en l'apartat sobre el canvi de rol dels periodistes de fa uns anys als d'ara. Tot apunta a que ha perdut poder a les redaccions i s'ha vist cada vegada més "minimitzat" en el seu entorn.

Valoro positivament l'experiència viscuda als estudis d'Alcover Ràdio. A més, m'ha servit per progressar i aprendre una miqueta més de l'ofici.

Presentació del Blog crisialsmitjans.blogspot.com

Aquest és un petit fragment de la presentació del Treball de Recerca que hauré d'entregar el proper dia 5 de febrer. En ell, presento al jurat la creació d'aquest blog. Desitjo que us agradi!

ENTREVISTA A Jordi Salvat Rovira

L'entrevista amb en Jordi va ser força profitosa. Profitosa per dos motius: el primer perquè ell va ser el primer que em va parlar veritablement de l'actual situació als mitjans de comunicació, i el segon perquè vaig poder gaudir d'una llarga tarda parlant sobre periodisme a les instal·lacions del Consell Comarcal de l'Alt Camp.


En Jordi és el Cap de Premsa i Comunicació del Consell Comarcal de l'Alt Camp. L'entrevista amb ell em va servir per conèixer i valorar els principals problemes del periodisme en general. Crisi econòmica, reducció de plantilles, Caiguda de la publicitat, precarietat laboral, entre d'altres.

A més, vaig poder observar com treballa i s'estructura la feina un periodista. La organització i les coses ben fetes són les que marquen la diferència.

En quant li vaig preguntar quina ha de ser la virtut d'un periodista, ell mateix em responia "un periodista ha de tenir la ment oberta, ser treballador, honest i saber actuar com un periodista".

Malgrat ser la primera entrevista que realitzava...(i amb molts nervis) estic content pel treball que vaig fer i per la bonica experiència viscuda.

Periodisme en crisi o periodistes en crisi?

La crisi sembla abastar-ho tot. Tot pinta molt malament per al periodisme i pels periodistes: crisi econòmica, acomiadaments, diaris que tanquen, caiguda de la publicitat, mitjans gratuïts, reduccions de personal. Sí, tot pinta molt malament.

Però la crisi va començar alguns anys enrere amb la irrupció d'Internet i, és possible, la tímida capacitat de reacció dels mitjans.

Les repercussions de la crisi sobre els mitjans de comunicació són àmplies. No obstant, sóc optimista pel que respecta a la professió si és capaç de reciclar-se a fons en un entorn on els mitjans ja no són imprescindibles.

Tot el món parla d'una crisi que ha tocat fons, d'una crisi heterogènia que ha recalat en els mitjans de comunicació de maneres diferents. Però quan es parla de si la crisi la pateixen els mitjans o els propis treballadors la cosa canvia. Ells, els treballadors, són els que més han notat la crisi, "les autèntiques víctimes" de la crisi econòmica. Són els propis periodistes els que recullen la brutícia de les grans i petites empreses. Ens hem oblidat ja de que fa uns anys encara no es desmitificava la figura informativa? Ha perdut poder el periodista? Tot apunta que sí.

Els periodistes néixen o es fan?

És necessari anar a la universitat per exercir com a periodista?, per què estudiar periodisme?, per a què estudiar periodisme?, per què el periodisme és una de les professions amb més intrussisme?, els periodistes néixen o es fan? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els joves que s'ha llicenciat a la Facultat en periodisme.

La carrera de periodisme es troba ara més que mai en "l'ull de l'huracà" i existeixen opinions per tots els gustos i colors sobre la necessitat o no d'acudir a la facultat per convertir-se en professionals de la informació.

A continuació penjo opinions de professionals del periodisme.

Alfonso Sanchez Tabernero (Professor de la Universitat de Navarra) "El caso es que uno no se hace periodista en la facultad. Por ejemplo, en Tecnología de la Información nos enseñaban a manejar el tipómetro y los puntos y resulta que eso ahora no sirve para nada (...) Todo lo que aprendí allí no me ha servido luego. Me daba mucha rabia cada vez que algún profesor nos decía que había que hacerse periodista en la calle. Vale, cabrones, ¡pero entonces no nos tengáis aquí encerrados!"

Carlos Herrera (periodista i escriptor)"En este trabajo vale más la prueba práctica que el solemne cartón universitario. Es verdad que el mejor modo de aprender el oficio periodístico es ejercerlo en una redacción, pero eso ocurre con toda profesiones"

Principals problemes de la professió periodística

La precarietat laboral, l'intrusisme, l'atur, la baixa remuneració, la falta de còdis ètics i la incompatibilitat amb la vida familiar són els principals problemes dels quasi 25.000 periodistes enquestes realitzades per l'Associació de Premsa de Madrid (APM).

Tanmateix, un 79% dels enquestats considera que la imatge de la professió és regular, dolenta o molt dolenta i, per tant, la majoria considera necessari defensar-la denunciant les activitats que la perjudiquen. En qualsevol cas, cap dels enquestats canviaria de sector -encara que sí d'empresa-, malgrat que la majoria ha reconegut un baix grau d'independència a l'hora de realitzar el seu treball.

Arribem doncs a la conclusió que l'actual panorama periodístic es veu en un procés de transformació pels nous hàbits de treball mancats d'organització i disposició.

La crisi econòmica arriba als mitjans

La crisi econòmica comença a afectar els mitjans de comunicació. Dos grans grups, Grup Zeta i Prisa, ja han anunciat mesures dràstiques al·legant, precisament, dificultats derivades de la crisi. Zeta portarà a terme un pla de viabilitat i despatxarà, en conseqüència, 533 treballadors dels gairebé 2.300 que té en plantilla. I Prisa ha dit que tancaria les emissions de Localia TV, i això vol dir que despatxarà uns 250 treballadors o 300.Segons Zeta, el pla de viabilitat ha de reduir notablement les despeses i ajudar a suportar la 'profunda crisi econòmica'. La direcció s'ha compromès, nogensmenys, a acordar amb els comitès les condicions dels treballadors despatxats. El Grup Zeta és propietari d'uns quants mitjans de comunicació, sobretot diaris i revistes, entre els quals El Periódico de Catalunya, El Periòdic d'Andorra, Mediterráneo, Ciudad de Alcoi, El Periòdic d'Ontinyent i Sport. L'empresa no ha precisat quants treballadors de cada diari serien afectats pel pla, però l'ACN apunta que poden ser una trentena d'El Periódico de Catalunya i una vintena de Sport. El Grup Zeta va ser a punt de vendre, a l'estiu, totes aquestes capçaleres a l'empresari extremeny Alfonso Gallardo, amb qui va arribar a un pre-acord. Però una part de la plantilla, temerosa de perdre la feina, es va manifestar pels carrers de Barcelona. Finalment, Zeta no va acceptar l'oferta de Gallardo.

Crisi i periodisme de pagament

La crisi dels mitjans de comunicació és una notícia que no té molt espai en els diaris: no hi ha titulars, ni reportatges d'investigació, ni debats o articles d'opinió. Com a molt notes breus sobre la crisi de la competència i alguns comunicats de la pròpia empresa. Comparada amb les notícies i el seguiment realitzat sobre la crisi d'altres sectors -com el financer o l'immobiliari- la diferència és abismal. Però la crisi dels mitjans de comunicació és una realitat: té les seves arrels en els canvis tecnològics que han modificat els hàbits de consum de la informació i s'ha vist agreujada per la caiguda de la publicitat com a conseqüència de la crisi econòmica.

En moments de crisi global, les empreses de comunicació pateixen igual que moltes altres les conseqüències. Les davallades de vendes, de publicitat i el boom d’internet, han provocat situacions greus de manteniment de les seves estructures. Les pèrdues econòmiques dels darrers mesos els hi han provocat veritable desesperació. Aquestes els ha abocat a pràctiques periodístiques de dubtosa legalitat. Grups com PRISA, GODO, ZETA, EL MUNDO, estan tenint pèrdues milionàries i aplicant dràstiques solucions.

La inversió publicitaria caurà un 19,2% al 2009

La inversió en publicitat al 2009 serà un 19,2% menor que la de 2008, segons una enquesta de Zenith Vigía entre experts del sector. D'aquesta manera el mercat espanyol es contrauria fins als 5.737 millons d'euros a finals de l'any 2009, dada que representaria una caiguda de més del 28% en dos anys, ja que al 2007 la inversió va ser de 7.984 millons d'euros.

Els enquestats temen que aquesta reducció es tradueixi en una "forta reducció de llocs de treball tant en mitjans de comunicació com en agències creatives i de mitjans", i el mercat publicitari torni al volum de finals dels anys noranta.

Concretament, des del sector s'espera que els mitjans més afectats per la reducció de la publicitat siguin el cinema, amb un 33% menys de publicitat, seguit dels suplements (29% menys), diaris digitals (27,7% menys), revistes (27,3% menys), diaris (24,1 % menys) i la publicitat a l'exterior (22,7% menys).

Tanmateix el sector preveu caiguda en la inversió a les televisions locals (21,2% menys), la televisió generalista (20,6% menys), els mitjans dirigits a immigrants (16,2% menys), la ràdio (14,3% menys), la televisió temàtica de pagament (9,8% menys) i la televisió temàtica (5,6% menys).

El diari 'ABC' vol acomiadar la meitat de la plantilla

La direcció del diari ABC ha presentat un Expedient de Regulació de l'Ocupació (ERO) que afectarà 238 treballadors, la meitat de la seva plantilla. Les causes, segons ha al·legat el rotatiu són “de caràcter econòmic, productiu i organitzatiu”. Altres mitjans de comunicació, com El Periódico de Catalunya, Locàlia o els diaris gratuïts ADN i Metro també han presentat mesures similars per fer front al mal moment que travessa el sector a causa del a crisi econòmica.

ABC, que pertany al grup Vocento, ha assegurat en un comunicat que l'ERO és necessari per “garantir la viabilitat” del diari. Insisteix que “la gravetat de la situació que patim i la incertesa de la plantilla ens obliga a actuar de manera decidida i responsable”.El comitè d'empresa, de la seva banda, ha assegurat que els treballadors no estan disposats a negociar cap acomiadament i que “faran servir totes les eines que tinguin al seu abast per evitar aquesta agressió”.