Periodisme: professió vocacional

Fotografia: Un dels apartats de la Presentació del Treball de Recerca

El periodisme és l'art d'informar, l'art de la paraula encertada. Conèixer la societat... i que la societat et conegui a tu. Estar al lloc a l'hora certa, saber parlar, escriure... Sobretot, no tenir vergonya. Saber que vals i que ho pots fer. Ser conscient del que dius. Mullar-se. Un periodista es val per la seva actitud. Pel seu caràcter. Oblidar els nervis i actuar amb seguretat. Deixar a un costat el que menys importa.

Caure...i tornar a aixecar-se. Fer la notícia teva. Ser coherent... organitzat. Amic de tothom...no sempre serà així. Valorar el teu lloc. Escoltar els grans, aquells que porten dècades davant la càmera. Encuriosir-te per les coses. Valorar que està bé...i el que està malament. Començar cobrant molt poc... però saber que amb l'esforç i les ganes es pot arribar lluny, molt lluny...

Crisi informativa dels grans mitjans de comunicació

L’actual situació de crisi deixa ben a la vista la crisi dels mitjans informatius hegemònics i fa necessàries altres formes crítiques d’informar i comunicar-nos.
Els grans mitjans informatius s’han centrat en comunicar massivament els anuncis oficials de les mesures del Govern de Zapatero contra la crisi. Tanmateix, aquestes mesures s’han demostrat insuficients i el malestar social augmenta cada dia que passa, fent urgents altres iniciatives i alternatives per sortir de la crisi. Amb tot, els grans mitjans insisteixen en informar-nos totalitàriament del “Diari Oficial del Govern enfront de la Crisi”.
El resultat d’aquest ordre informatiu és la construcció d’un consens periodístic dependent d'una actualitat fixada per les accions protagonitzades pels polítics (amb el duet PSOE-PP com a actors principals), show mediàtic que satura i alhora limita i manipula l’opinió pública. Les conseqüències d’aquestes pràctiques periodístiques són gravíssimes i fan clarament visible la crisi dels grans mitjans informatius i del sistema comunicatiu dominant. En comptes de qüestionar la gestió del Govern i d’ajudar a la comprensió de com i per què s’ha produït la crisi, assenyalant responsables i possibles canvis i alternatives al sistema, els mitjans representen a diari una normalitat anodina, com si no hi passés res excepcionalment greu, en el que és l’última gran manipulació informativa d’una indústria periodística que tendeix a reproduir i conservar aquest sistema en crisi.
La crisi informativa dels grans mitjans es pot demostrar de diferents maneres. Per exemple, preguntant als responsables d’aquests mitjans per què van marginar als qui, amb indicis fiables, fa temps que pronosticaven l’arribada de la crisi. Com seguir tolerant una indústria informativa que no ens alerta ni ens informa de com, en realitat, estan anant les coses? Per què no hi ha prou autocrítica col·lectiva per “no haver informat” de que, certament, estava tot molt malament? Per què es van silenciar les denúncies persistents que alertaven de les corrupcions polítiques i dels excessos especulatius que estaven inflant la bombolla immobiliària fins a límits insuportables? I, és clar, finalment, va esclatar la bombolla; i amb ella, bona part del que quedava de credibilitat als grans mitjans. S’ha de tenir en compte que els drets a comunicar i rebre “informació veraç” i d’“accés als mitjans públics” són pressupòsits fonamentals per a un suposat estat de democràcia, que en aquestes condicions no ens podem creure. Queda ben clar que aquests drets són, sistemàticament, violats i adulterats pel domini del mercat comunicatiu pels grans grups empresarials i per les decisions dels governants.
Un altre símptoma de la crisi dels mitjans hegemònics és la simplificació que s’ha fet de la crisi; normalment, reduïda tan sols a “crisi financera”. Tanmateix, tenint en compte tots els problemes i les injustícies que genera el sistema capitalista en els diferents àmbits de la vida, podria ser més adequat parlar, directament, de la crisi total del sistema. Però el Govern, en comptes d’impulsar canvis i alternatives reals a aquesta situació de crisi, s’està servint dels diners públics de tots i totes per a ajudar als bancs i prendre les “mesures pal·liatives” necessàries perquè tot continuï igual (de malament) que sempre... I és que cal informar de que tot el sistema està endeutat, en mans de banquers, i el Govern i els grans inversors capitalistes necessiten dels jocs especulatius bancaris per “reactivar l’economia”. Per descomptat, els grans mitjans de comunicació, tan públics com privats, també depenen dels bancs i estan lligats als engranatges del sistema, situació que fa que es reprodueixi diàriament aquesta crisi informativa insuportable.

Notícia publicada a http://www.podem.cat/

I quin paper tenen els sindicats?

Fotografia: Elaboració Pròpia

Els Sindicats i Associacions de Periodistes són els responsables de defensar laboral i professionalment els professionals del periodisme i de la informació i representar-los sindicalment en les empreses. En temps de crisi, els sindicats han d'actuar d'esquitllentes.

És molt útil analitzar quin ha estat el paper dels sindicats en la gestació de l'actual crisi i, especialment, el seu comportament i la seva actitud en els últims mesos.

El sindicalisme coneix una de les seves crisis més profundes i es troba actualment en una cruïlla de camins. Es pot observar una baixa, gairebé general, dels efectius sindicals i, en la majoria dels països, la influència dels sindicats va disminuint. Hi ha a més una crisi de credibilitat sindical i una notable desmobilització dels treballadors, en raó de la crisi econòmica, de l'amenaça de l'atur i de l'ofensiva patronal, però també en raó de l'evolució de les mentalitats.

La crisi: imparable en el sector

La crisi econòmica que actualment ataca, que se sent, a més d'un cop terrible a la nostra butxaca, al nostre patrimoni; sens dubte és també una generadora de tristesa, de descoratjament, de desesperança. Els noticiaris no deixen de parlar de la crisi… pràcticament, en tots els espais dedicats a difondre informació, la majoria del temps ho dediquen a l'assumpte de la penosa situació econòmica.

Seria absurd, com han assegurat sectors de l'opinió pública, que en gran part, la responsabilitat de la crisi econòmica són els mitjans de comunicació, per donar-li difusió. Clar que aquí no està la causa. El que caldria analitzar, és la manera en la qual es dóna la informació, si existeix o no, alarmisme. En aquest cas, sí estarien els mitjans pecant d'irresponsabilitat. La informació, sempre ha de ser, en un noticiari, objectiva, directa, clara i real. Per a donar opinions estan, les editorials, les columnes… però cal marcar una diferència.

Es val donar xifres, estadístiques, resultats, en part netament informativa, però si en aquests casos cau en especulacions, pronòstics infundats, i la irresponsabilitat sorgeix, i per tant el dany que es causa en el públic és delicat.

I, em sembla que l'audiència està confosa pel que fa a quan es dóna informació, i quan opinió. Això succeïx principalment en els mitjans electrònics. Una ciutadania desmoralitzada, incrementa sens dubte la crisi econòmica, doncs es deslliga el temor, i per tant una paràlisi en la despesa de la ciutadania, i d'aquí, el dany al comerç, als negocis… i la pèrdua d'ocupacions.

Comença el compte enrere

Fotografia: Un dels apartats del Treball de Recerca

Arribem ja a la recta final del Treball de Recerca. Han estat 15 mesos de treball que per fi podran posar el seu punt i final. Quina valoració en faig? Encara és massa aviat per donar conclusions. No obstant, queda clar que l'esperit de recerca i investigació dut a terme ha estat en tot moment el més seriós i productiu possible.

Crec que l'apartat més complex o enrebessat que he tractat ha estat el de 'Reestructuració de la Professió'. En ell, he hagut de tractar diferents apartats "molt extensos" en un mateix. A més, la meva falta d'experiència en el tema ha fet presència en més d'un cas. No obstant, la valoració és del tot positiva.

La àmplia vinculació amb la professió periodística que he tingut en els darrers mesos m'ha fet veure el periodisme amb uns altres ulls. Abans de començar el treball tenia una petita idea del que suposava ser periodista. Ara, aquesta idea és diferent. Ser periodista comporta moltes coses. Entre elles saber parlar bé, escriure bé, moure't, encuriosir-te per les coses,... i sobretot, saber quallar en la societat. Aquest darrer pas és el més important.

Las cadenas privadas insisten en que las autonómicas dejen de emitir publicidad

El secretario general de la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (Uteca), Jorge del Corral, volvió a pedir a la Forta que siga el camino emprendido por TVE y deje de emitir publicidad ya. Asimismo, varias asociaciones de telespectadores comparten esta petición, mientras que la Forta asegura que "con la actual crisis económica" no se plantea cambiar su modelo de financiación.

El secretario general de Uteca, Jorge del Corral, ha declarado que "vamos a luchar durante todo el tiempo que sea necesario para que todas las televisiones públicas dejen de emitir publicidad. Estamos defendiendo una filosofía y es que la televisión pública no puede ser comercial y para que deje de serlo, tiene que dejar de emitir publicidad. Las televisiones públicas autonómicas y las municipales tienen que dejar de emitir publicidad ya. Hablaremos con los gobiernos autonómicos, con los grupos parlamentarios de todas las autonomías para que sigan el ejemplo dado por el gobierno central y que ha llevado a cabo con TVE".

Por su parte, las asociaciones de telespectadores comparten esta petición de Uteca y se muestran favorables a que las televisiones autonómicas dejen de emitir anuncios. Así, Alejandro Perales, director ejecutivo de la Asociación de Usuarios de la Comunicación (AUC), explicó que las televisiones autonómicas "deberían de dejar de tener publicidad ahora que TVE ha dado ya el primer paso. Una vez que se ha establecido este modelo todas las televisiones públicas deberían adecuarse a él. No sólo en el tema de los anuncios sino también en lo referido a los nombramientos parlamentarios de sus responsables y también en el modelo de fianciación".

Íñigo Millán Astray, presidente de la Federación de Asociaciones de Consumidores y Usuarios de los Medios (ICmedia), aseguró que como telespectador está de acuerdo con que la Forta deje de emitir publicidad cuanto antes, pero que "como ciudadano me preocupa de donde va a salir el dinero para sufragar estas televisiones autonómicas".

José Luis Colás, presidente de la Agrupación de Telespectadores y Radioyentes (ATR) comparte la misma opinión que Millán Astray y sostiene que desde el punto de vista del telespectador "es mejor que las autonómicas no den publicidad. Conciliaríamos mejor nuestra vida, porque sin publicidad las películas, los espacios acabarían antes y dormiríamos más. Pero, desde el punto de vista de contenidos me preocupa que al perder fondos se pierda la calidad. Si hay fondos suficientes sin tener los ingresos de publicidad para hacer buenos programas, pues miel sobre hojuelas y que ninguna televisión pública autonómica emita publicidad".

El secretario general de la Forta, Enrique Laucirica, subrayó que "en estos momentos de crisis económica tan importante que estamos viviendo no se justifica otro tipo de modelo de finaciación distinto al que tiene actualmente la Forta. Es poco oportuno reclamar a las televisiones autonómicas que dejan de emitir publicidad. No nos planteamos en ningún caso seguir el ejemplo de TVE. La doble financiación es el modelo lógico y, en este momento, las televisiones públicas autonómicas sólo ven en el horizonte ese modelo doble de financiación".

Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

Diaris en xarxa

Fotografia: Elaboració Pròpia

Oportunitat o amenaça? Internet ha transformat les formes clàssiques de treballar a les redaccions dels diaris, ha modificat la relació consolidada durant dècades entre lectors i editors i ha obert un període d'incertesa a les empreses de comunicació. La xarxa de xarxes ha obligat a buscar noves fórmules per a rendibilitzar els continguts i ha posat en qüestió aspectes tan sensibles com la credibilitat de les fonts, el valor de la notícia impresa o el paper mediador del periodista.

La irrupció d'internet és un dels fenòmens més importants en el marc de la revolució que suposa l'aplicació de les noves tecnologies a les més antigues i arrelades professions en la societat actual. Punta de llança de les transformacions socials, tecnològiques i econòmiques, la premsa s'ha vist amenaçadaper l'èxit d'una tecnologia que és, al mateix temps, canal de comunicació i eina de treball per als professionals del mitjà. Internet, per tant, ha posat en qüestió la definició de periodista, ha modificat la pràctica diària de la professió, obrint enormement el ventall de fonts a la disposició dels més avesats internautes, ha transformat els hàbits dels lectors
i recerca de les notícies i ha obert nous camins per al negoci de la informació.

Amb l'accés a internet, qualsevol pot convertir-se en informador; s'han difuminat les barreres entre informador i usuari; els diaris personals o blogs guanyen part del territori ocupat pels diaris i reapareixen en format digital fórmules que apareixien extingides com els confidencials o la premsa gratuïta.

La TVE sense publicitat dispara l'audiència

¿Y si la desaparición de la publicidad en la parrilla de TVE revoluciona la distribución de audiencias? Aún es pronto para determinar si se trata de un dato coyuntural o es el inicio de una tendencia, pero en lo que va de año La Primera ha disparado su audiencia hasta el 20,6%, frente a los 'share' del 12% que se apuntaron tanto Telecinco como Antena 3.

En los tres primeros días de 2010 -los tres primeros días sin publicidad en las cadenas públicas estatales-, TVE1 ha robado a sus dos principales rivales privadas un buen puñado de televidentes, según los últimos datos de TNS. El canal público ha elevado su cuota en 4,2 puntos porcentuales, mientras que Telecinco ha perdido 3,5 puntos y Antena 3, 2,7 puntos.

La Primera empieza el año de enhorabuena. La misma con que cerró 2009. La cadena pública arrebató a Telecinco el liderazgo en el ranking de audiencia, tras más de cinco años con la cadena de Mediaset en lo más alto del podio. TVE1 acumuló en 2009 una cuota de pantalla del 16,4%, frente al 15,5% de Telecinco, el 14,7% de Antena 3, el 8,3% de Cuatro y el 6,8% de la Sexta.

A la espera de que el tiempo confirme si los televidentes españoles apuestan abiertamente (y a largo plazo) por sentarse ante sus pantallas y ahorrarse las molestias que generan las pausas publicitarias, lo cierto es que TVE1 ha abierto una profunda brecha de más de ocho puntos de 'share' en apenas tres días frente a sus competidoras.

Por el poco tiempo transcurrido, el dato aún no es significativo. Está por ver si se convertirá en tendencia consolidada. En cualquier caso, y a la espera de esto suceda (o no), La Primera puede presumir de haber acaparado casi por completo el ranking de los programas más vistos en estos primeros tres días de 2010. En el 'top 5' de cada una de las jornadas todos los programas con mayores audiencias fueron emitidos por TVE1, con las únicas excepciones del partido Atlético de Madrid-Sevilla, de La Sexta (en cuarta posición del ranking del pasado sábado), y Gran Hermano, de Telecinco (en el quinto puesto del domingo).

Notícia publicada a http://www.expansion.com/

Què és realment l'intrusisme?

Intrusisme és una paraula que, per molt que no sigui usada freqüentment, la podem associar directament amb l'actual situació dels mitjans de comunicació. La paraula 'intrusisme' significa exercir una professió o un càrrec sense estar qualificat oficialment per fer-ho. Actualment, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquest intrusisme s'ha vist reflectit en forma de diaris digitals, noves xarxes socials i especialment blogs.

L'altre dia llegia una entrevista al President de l'SPC, Ricard Checa, al diari El Vallenc on esmentava que "actualment tothom que escrigui en un blog és periodista [...] i no és així" acabava dient. En Ricard feia una comparació amb l'ofici de metge:"Una infermera és, sovint, una gran ajuda per un metge, però no és metgessa El mateix passa amb els periodistes".

Personalment crec que algú que escriu en un blog ha de tenir en compte el que suposa fer-ho. No obstant, crec que les pròpies empreses ja haurien de tenir o prendre mesures en aquests casos...Probablement així s'estalviarien no haver de recórrer a inesperats contratemps que atempten contra la professió periodística.

La ràdio, el mitjà que menys nota la crisi econòmica

Fotografia: Davant dels estudis de Catalunya Ràdio

Mentre la premsa i la televisió afronten una situació caracteritzada per problemes pressupostaris i un futur amb preocupació, la ràdio ho observa des d’una perspectiva més llunyana. La ràdio és un dels pocs mitjans que capeja amb escreix millor la crisi econòmica.

Al contrari que la premsa i la televisió, les noves tecnologies no han provocat una situació de commoció ni un canvi de model de negoci. L’elevat consum i important component local de la ràdio permeten inversions publicitàries més baixes i notar menys la crisi.

Los periodistas cada vez tienen peor imagen entre los ciudadanos

La imagen social del periodista ha empeorado este 2009 con respecto al pasado año. Así lo refleja el Informe de la Profesión Periodística, editado por la Asociación de la Prensa de Madrid y dirigido por el profesor de la Universidad de Málaga Pedro Farias.

Según el estudio, se ha producido un empeoramiento de la imagen que los ciudadanos perciben del profesional de los medios, ya que cerca del 60% tiene una imagen regular, mala o muy mala de los informadores,mientras que el pasado 2008 este dato se cifraba en un 52,5%.
Para el 39,3% de los encuestados la imagen es buena o muy buena, dato que en 2008 se cifraba en un 44,2%. El pasado 2008, el porcentaje de encuestados que opinaban negativamente de los periodistas era del 8,7%, mientras que este año esta cifra se sitúa en un 10,7%.

Entre los rasgos de la profesión más detestados por la opinión pública destaca la vulneración de la intimidad practicada por muchos periodistas del corazón,seguida de la falta de objetividad y la manipulación, así como de la politización y el partidismo de determinadas informaciones. El excesivo sensacionalismo de determinados espacios y el interés por asuntos de escaso interés para la audiencia son otros de los rasgos que menos gustan a los ciudadanos.

El paro y la precariedad laboral han sido los principales problemas a los que se han enfrentado los periodistas este 2009, desplazando por un amplio margen al instrusismo.

El estudio también revela que el 57,4% de los profesionales reconoce sufrir presiones en su trabajo diario, la mayoría procedentes de su empresa, institución o jefe inmediato. En la encuesta realizada a 23 directores de medios de comunicación nacionales, todos reconocieron que la actual situación de crisis ha reducido la independencia de los medios frente a las fuentes de financiación.

Entre las opciones que mejorarían la calidad de sus informaciones, los directores se decantan por el reciclaje de los profesionales de su redacción como principal opción, seguida de la contratación de más personal y de la renovación de las plantillas con redactores más jóvenes.

Este año también se ha producido un incremento en la percepción del grado de politización que los usuarios advierten en los medios. En una escala del uno al diez, el 55,4% de los encuestados otorgan una nota de entre 6 y 8, situando el promedio global en 7,5, lo cual equivale a una politización media-alta. Los ciudadanos consideran que son los propios periodistas quienes contribuyen a acentuar el clima de crispación política, según afirma el 76,5% de los encuestados.
La credibilidad de las informaciones que aparecen en los medios se sitúa en un 6,1 sobre diez, siendo la televisión el medio de mayor credibilidad, seguido de la prensa y la radio.

"El panorama para los periodistas no va a mejorar a corto plazo, pero esta crisis servirá para sanear el sistema de medios, porque en la última época había demasiados medios de comunicación que no estaban cumpliendo con su función social", señala Pedro Farias.
La regulación de las condiciones profesionales del periodista se plantea como una de las posibles soluciones a la mala situación, ya que según el director del informe "la creación de un estatuto del periodista, la figura de los colegios profesionales y la obligada colegiación para el ejercicio son factores que ayudarían a garantizar la independencia del periodista".

Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

TANCAMENT DE MITJANS DE COMUNICACIÓ I PERIODISTES AFECTATS (2009)

Font: FAPE - Observatori de la Crisi 2009 - Elaboració Pròpia

A Espanya, durant el transcurs del 2009, un total de 29 mitjans de comunicació han tancat les seves portes. A causa de la crisi – econòmica i de model- que pateixen les empreses, les reduccions de plantilla, els ERO de suspensió de llocs de treball i els tancaments d’alguns negocis, s’han perdut poc més de 3.000 llocs de treball des de novembre del 2008.

Les empreses de comunicació afronten una crisi triple. En primer lloc, l’arribada d’Internet està canviant d’arrel el seu model de negocis, obligant-los a idear-se noves estratègies per fer viable i rendible la seva digitalització. En segon lloc, han d’afrontar, com la resta de sectors, la crisi econòmica global, la qual ha provocat la caiguda d’ingressos publicitaris i desaccelerat les vendes. En tercer lloc, els mitjans intenten resoldre la crisi de credibilitat que, any rere any, perden més confiança davant la societat.

Buscant per la web m'he topat amb aquest vídeo al portal interactiu www.youtube.com És l'anunci del diari mexicà "Últimas noticias" i en ell destapa el lloc on van a parar tots els "mals periodistes". Doneu-hi una ullada, és força interessant!