"Els pros i contres de la política 2,0". Una bona manera de conèixer a fons els polítics a les xarxes socials

 Parlar de blocs, política i periodisme una mateixa tarda mentre escoltes com les primeres gotes de la pluja comencen a caure com si d’una baralla de tweets es tractés, no té preu. Després d’un audiovisual que posava en solfa els temes que posteriorment es debatrien, Ricard Checa, president de l’SPC a Tarragona, presentava, sota l’atenta mirada de l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, “Els pros i contres de la política 2.0” que, com el nom indica, augurava una tertúlia interessantíssima entre professionals del sector tecnològic, periodístic i polític. Ernest Benach, superb per naturalesa quan parla de les noves tecnologies, encetava l’acte oferint una breu introducció sobre l’ús actual que fan els polítics de les xarxes socials que, assídues als nous mètodes de comunicació, manifesten la voluntat de fer-se terreny  en els nous mètodes d’interactuar amb la ciutadania, els quals són, en definitiva, els “futurs votants”.

Seguidament, Aitor Agea, empresari del sector de les noves tecnologies, presentava un per un cadascun dels ponents de la taula rodona. L’especialista en política 2.0, Maria Redondo afirmava, amb l’ajuda d’unes diapositives que projectaven alguns exemples que citava, que “tots els errors es basen en què la presència dels polítics en el món 2.0 és més electoral que social”. A més, Redondo, assegurava que aquesta nova moda suposa “canviar de concepte en relació a partit-ciutadà, politic-ciutadà i inclòs un canvi en la pròpia estructura i funcionament dels partits”.

A continuació, Dani Gàmez, periodista i assessor de comunicació de Xavier Trias (CiU), coincidia amb Redondo en què la transparència, la proximitat i la notorietat són alguns dels valors principals que han de tenir en compte els polítics quan juguen les seves cartes a la tercera dimensió. Per contra, Gàmez feia esment que les pífies es sobredimensionen sense un bon control de les xarxes socials, les quals donen poc temps a respondre als polítics.

Per últim, Nacho Corredor, politòleg de DEBA-T, centre de reflexió independent format per estudiants amb l’objectiu de generar i difondre idees, concloïa, donant pas al torn de paraula del públic assistent, parlant de la vinculació dels polítics a les xarxes socials posant alguns exemples a nivell autonòmic i estatal. 

Vídeo projectat al principi del col·loqui "Els pros i contres de la política 2.0" a El Corte Inglés de Tarragona. 

La precarietat laboral, la mala imatge i l'intrusisme, el que més preocupa a la professió

La precariedad laboral, el intrusismo y la mala imagen social de la profesión, son las principales preocupaciones de los periodistas, un colectivo que, no obstante, ha aumentado su grado de satisfacción en el último año, según la Asociación de la Prensa de Madrid (APM).
Así consta en el Informe Anual de la Profesión Periodística de 2006, elaborado a partir de una encuesta telefónica realizada entre 1.000 profesionales de toda España.
Según el informe, cada vez son menos los periodistas que quieren cambiar de empleo, aunque cuestiones clave, como la estabilidad laboral o las condiciones salariales (en ambos casos menores de lo deseable), siguen preocupando a este colectivo.
El porcentaje de periodistas que se muestra decidido a cambiar de profesión desciende en 2006, por segundo año consecutivo, pues en 2005 la proporción era del 36,9%, mientras que ahora es del 29,4%, según la APM.
Los motivos que impulsan a desear un cambio de empleo son los de años anteriores: las aspiraciones de promoción profesional (13,7%), el deseo de incrementar su sueldo (6,5%), y la necesidad de ganar en calidad de vida (6,4%).
Además, el informe llama la atención sobre el hecho de que una proporción importante de encuestados (el 5,4%), quiera cambiar de empleo por razones de prestigio, "lo cual da a entender que la imagen que muchos profesionales tienen del periodismo no es en absoluto positiva", según la APM.
La precariedad laboral vuelve a ser en 2006 el principal problema de la profesión, de acuerdo con los encuestados (se menciona en un 67,7% de los casos, frente al 63,6% de 2005).
El intrusismo laboral se mantiene como segundo motivo de preocupación (45,8%), y aumenta la percepción de que la imagen social de la profesión es regular (53,9%) o mala (22,9%).
Asimismo crecen las quejas por los bajos salarios (42,4%) y la delegación del trabajo en la persona de becarios y estudiantes en fase de formación (27,3%), mientras que el desempleo queda relegado al quinto puesto.
Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

De què són responsables els periodistes?

Els professionals del periodisme representen el subjecte qualificat encarregat de la realització dels mitjans, una qualificació oportunament avalada mitjançant la preparació i formació corresponents. Són ells qui estan especialment obligats a conèixer els aspectes valoratius i normatius de l'activitat comunicativa, així com també a tenir una especial sensibilitat sobre els efectes derivats de la seva activitat, tal com han pogut ser acreditats ja a través d'una llarga experiència històrica d'activitat mediàtica i d'estudis sobre aquesta. De manera que si bé els destinataris i encara més els empresaris de la comunicació tenen la seva part fonamental de responsabilitat, és evident que qui ha estudiat, s'ha preparat i exerceix com subjecte qualificat de l'activitat comunicativa és el professional de la comunicació. És ell qui ha de conèixer coses com la història de la importància creixent dels mitjans en les nostres societats, els perills del seu ús propagandístic, els possibles efectes de la violència en les pantalles, la influència de determinats titulars o imatges, i un llarg etcètera més de qüestions que formen part dels seus estudis. A partir d'aquest coneixement i de l'especial sensibilitat que se'ls suposa, els professionals han d'assumir la responsabilitat principal en la defensa dels valors de la comunicació social. Enfront de les exigències econòmiques (de l'empresari i d'altres professionals que concorren a l'activitat dels mitjans) i a més de les qüestions tecnològiques (que també han de conèixer), el professional és qui està cridat a incorporar, a través de la seva labor qualificada, els aspectes normatius a la comunicació social. Els aspectes ètics de la comunicació han d'entrar en el procés productiu dels mitjans gràcies als periodistes, mitjançant la seva qualificació i preparació teòrica i el seu compromís i experiència pràctiques.

I és obvi que perquè els professionals puguin introduir en la seva activitat aquestes pautes morals han de conèixer-les i estar sensibilitzats cap a elles. Lamentablement això no sempre passa o si més no no en la mesura que seria desitjable. Encara molts professionals dels mitjans –i no sempre precisament entre els nivells menys qualificats o de menor experiència– ignoren o passen per alt aquestes qüestions. I, el que potser és pitjor, entre els propis estudiants de periodisme no sempre es dóna l'interès que seria desitjable cap a aquestes qüestions. Tot això produeix una certa contradicció pràctica: l'eficàcia última dels codis ètics depèn en gran mesura del compromís efectiu dels professionals i si són ells els primers a dubtar de la seva eficàcia i no esforçar-se per conèixer-los i dur-los a la pràctica, llavors aquests mateixos professionals estan contribuint que realment serveixin de poc.

Els periodistes néixen o es fan?

És necessari anar a la universitat per exercir com a periodista?, per què estudiar periodisme?, per a què estudiar periodisme?, per què el periodisme és una de les professions amb més intrussisme?, els periodistes néixen o es fan? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els joves que s'ha llicenciat a la Facultat en periodisme.

La carrera de periodisme es troba ara més que mai en "l'ull de l'huracà" i existeixen opinions per tots els gustos i colors sobre la necessitat o no d'acudir a la facultat per convertir-se en professionals de la informació.

A continuació penjo opinions de professionals del periodisme.

Alfonso Sanchez Tabernero (Professor de la Universitat de Navarra) "El caso es que uno no se hace periodista en la facultad. Por ejemplo, en Tecnología de la Información nos enseñaban a manejar el tipómetro y los puntos y resulta que eso ahora no sirve para nada (...) Todo lo que aprendí allí no me ha servido luego. Me daba mucha rabia cada vez que algún profesor nos decía que había que hacerse periodista en la calle. Vale, cabrones, ¡pero entonces no nos tengáis aquí encerrados!"

Carlos Herrera (periodista i escriptor)"En este trabajo vale más la prueba práctica que el solemne cartón universitario. Es verdad que el mejor modo de aprender el oficio periodístico es ejercerlo en una redacción, pero eso ocurre con toda profesiones"

Principals problemes de la professió periodística

La precarietat laboral, l'intrusisme, l'atur, la baixa remuneració, la falta de còdis ètics i la incompatibilitat amb la vida familiar són els principals problemes dels quasi 25.000 periodistes enquestes realitzades per l'Associació de Premsa de Madrid (APM).

Tanmateix, un 79% dels enquestats considera que la imatge de la professió és regular, dolenta o molt dolenta i, per tant, la majoria considera necessari defensar-la denunciant les activitats que la perjudiquen. En qualsevol cas, cap dels enquestats canviaria de sector -encara que sí d'empresa-, malgrat que la majoria ha reconegut un baix grau d'independència a l'hora de realitzar el seu treball.

Arribem doncs a la conclusió que l'actual panorama periodístic es veu en un procés de transformació pels nous hàbits de treball mancats d'organització i disposició.

Crisi i periodisme de pagament

La crisi dels mitjans de comunicació és una notícia que no té molt espai en els diaris: no hi ha titulars, ni reportatges d'investigació, ni debats o articles d'opinió. Com a molt notes breus sobre la crisi de la competència i alguns comunicats de la pròpia empresa. Comparada amb les notícies i el seguiment realitzat sobre la crisi d'altres sectors -com el financer o l'immobiliari- la diferència és abismal. Però la crisi dels mitjans de comunicació és una realitat: té les seves arrels en els canvis tecnològics que han modificat els hàbits de consum de la informació i s'ha vist agreujada per la caiguda de la publicitat com a conseqüència de la crisi econòmica.

En moments de crisi global, les empreses de comunicació pateixen igual que moltes altres les conseqüències. Les davallades de vendes, de publicitat i el boom d’internet, han provocat situacions greus de manteniment de les seves estructures. Les pèrdues econòmiques dels darrers mesos els hi han provocat veritable desesperació. Aquestes els ha abocat a pràctiques periodístiques de dubtosa legalitat. Grups com PRISA, GODO, ZETA, EL MUNDO, estan tenint pèrdues milionàries i aplicant dràstiques solucions.

La inversió publicitaria caurà un 19,2% al 2009

La inversió en publicitat al 2009 serà un 19,2% menor que la de 2008, segons una enquesta de Zenith Vigía entre experts del sector. D'aquesta manera el mercat espanyol es contrauria fins als 5.737 millons d'euros a finals de l'any 2009, dada que representaria una caiguda de més del 28% en dos anys, ja que al 2007 la inversió va ser de 7.984 millons d'euros.

Els enquestats temen que aquesta reducció es tradueixi en una "forta reducció de llocs de treball tant en mitjans de comunicació com en agències creatives i de mitjans", i el mercat publicitari torni al volum de finals dels anys noranta.

Concretament, des del sector s'espera que els mitjans més afectats per la reducció de la publicitat siguin el cinema, amb un 33% menys de publicitat, seguit dels suplements (29% menys), diaris digitals (27,7% menys), revistes (27,3% menys), diaris (24,1 % menys) i la publicitat a l'exterior (22,7% menys).

Tanmateix el sector preveu caiguda en la inversió a les televisions locals (21,2% menys), la televisió generalista (20,6% menys), els mitjans dirigits a immigrants (16,2% menys), la ràdio (14,3% menys), la televisió temàtica de pagament (9,8% menys) i la televisió temàtica (5,6% menys).

El diari 'ABC' vol acomiadar la meitat de la plantilla

La direcció del diari ABC ha presentat un Expedient de Regulació de l'Ocupació (ERO) que afectarà 238 treballadors, la meitat de la seva plantilla. Les causes, segons ha al·legat el rotatiu són “de caràcter econòmic, productiu i organitzatiu”. Altres mitjans de comunicació, com El Periódico de Catalunya, Locàlia o els diaris gratuïts ADN i Metro també han presentat mesures similars per fer front al mal moment que travessa el sector a causa del a crisi econòmica.

ABC, que pertany al grup Vocento, ha assegurat en un comunicat que l'ERO és necessari per “garantir la viabilitat” del diari. Insisteix que “la gravetat de la situació que patim i la incertesa de la plantilla ens obliga a actuar de manera decidida i responsable”.El comitè d'empresa, de la seva banda, ha assegurat que els treballadors no estan disposats a negociar cap acomiadament i que “faran servir totes les eines que tinguin al seu abast per evitar aquesta agressió”.