De què són responsables els periodistes?

Els professionals del periodisme representen el subjecte qualificat encarregat de la realització dels mitjans, una qualificació oportunament avalada mitjançant la preparació i formació corresponents. Són ells qui estan especialment obligats a conèixer els aspectes valoratius i normatius de l'activitat comunicativa, així com també a tenir una especial sensibilitat sobre els efectes derivats de la seva activitat, tal com han pogut ser acreditats ja a través d'una llarga experiència històrica d'activitat mediàtica i d'estudis sobre aquesta. De manera que si bé els destinataris i encara més els empresaris de la comunicació tenen la seva part fonamental de responsabilitat, és evident que qui ha estudiat, s'ha preparat i exerceix com subjecte qualificat de l'activitat comunicativa és el professional de la comunicació. És ell qui ha de conèixer coses com la història de la importància creixent dels mitjans en les nostres societats, els perills del seu ús propagandístic, els possibles efectes de la violència en les pantalles, la influència de determinats titulars o imatges, i un llarg etcètera més de qüestions que formen part dels seus estudis. A partir d'aquest coneixement i de l'especial sensibilitat que se'ls suposa, els professionals han d'assumir la responsabilitat principal en la defensa dels valors de la comunicació social. Enfront de les exigències econòmiques (de l'empresari i d'altres professionals que concorren a l'activitat dels mitjans) i a més de les qüestions tecnològiques (que també han de conèixer), el professional és qui està cridat a incorporar, a través de la seva labor qualificada, els aspectes normatius a la comunicació social. Els aspectes ètics de la comunicació han d'entrar en el procés productiu dels mitjans gràcies als periodistes, mitjançant la seva qualificació i preparació teòrica i el seu compromís i experiència pràctiques.

I és obvi que perquè els professionals puguin introduir en la seva activitat aquestes pautes morals han de conèixer-les i estar sensibilitzats cap a elles. Lamentablement això no sempre passa o si més no no en la mesura que seria desitjable. Encara molts professionals dels mitjans –i no sempre precisament entre els nivells menys qualificats o de menor experiència– ignoren o passen per alt aquestes qüestions. I, el que potser és pitjor, entre els propis estudiants de periodisme no sempre es dóna l'interès que seria desitjable cap a aquestes qüestions. Tot això produeix una certa contradicció pràctica: l'eficàcia última dels codis ètics depèn en gran mesura del compromís efectiu dels professionals i si són ells els primers a dubtar de la seva eficàcia i no esforçar-se per conèixer-los i dur-los a la pràctica, llavors aquests mateixos professionals estan contribuint que realment serveixin de poc.