Els periodistes del segle XXI

Neix un nou periodisme. Un periodisme que fa repensar les bases del periodisme. Deconstruir per tornar a construir. Els joves periodistes -les noves generacions d'informadors- afronten una situació en ple declivi. I en la que jo en formo part. Els de dalt diuen que s'ha perdut l'autocrítica, hi ha una manca d'autoinformar-se i creix el pessimisme a les redaccions. El periodisme necessita recuperar moltes coses: entre elles la seva funció social: comunicar amb rigor i objectivitat. Com ho ha fet sempre.

Un cas a part és Internet. És un mitjà; però no un fi en si mateix. Pot ser instrument d'ajuda pel periodisme multimèdia, però està a anys llum de la investigació, la contrastació i la voluntat per voler explorar-ho.

Els models de negoci de les empreses de comunicació s'han revolucionat amb tot plegat. I provoca preocupació. Sobretot a les empreses tradicionals. Les de tota la vida. 

Es necessita un periodisme de qualitat, que entengui els periodistes, els empresaris i al públic més important: la societat. No sabem com serà el periodisme del futur. Som nosaltres els que l'hem d'escriure. I amb bona lletra, si pot ser.

Un any de "crisialsmitjans"

A finals de la setmana passada, el blog www.crisialsmitjans.blogspot.com celebrava el seu primer aniversari com a blog en actiu. Durant tot aquest any el blog ha viscut de primera mà l'evolució del treball de recerca que vaig començar fa gairebé dos cursos. Dotze mesos en què aquest blog ha estat testimoni directe d'entrevistes, anàlisis de notícies relacionades amb el moment que viuen els mitjans de comunicació, i articles d'opinió on he anat opinant sobre temes molt diversos del periodisme i les noves tecnologíes de la comunicació.

Un dels moments més feliços que he viscut durant aquest període va ser el moment que em comunicàven que el treball havia estat premiat pel Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili. Proablement, aquest blog va ser un dels artífexs per l'obtenció del premi.

És d'agrair la col·laboració que han mostrat periodistes, professors i, sobretot, familiars en l'elaboració d'aquest, encara que modest, estudi. Estic convençut que, tot i no ser un blog de gran referència, ha significat per a mi una enorme experiència.

Espero que aquest sigui el primer de molts anys en actiu, sempre periodísticament parlant. I, si és possible, que de la mateixa manera que hem viscut la davallada de la professió, veiem, el més aviat possible, com la situació arriba a bon port.

Dedicació especial al treball (Article publicat el 26/04/10)

Avui vull dedicar aquest post al meu Treball de Recerca. Es compleixen gairebé dos anys de la seva posada en marxa i vull homenatjar a tots els que varen col·laborar en la seva realització. Jordi Salvat, cap de premsa del consell comarcal; Ricard Checa, president de l'SPC/Tarragona; Sergi Franch, periodista d'Alcover Ràdio; Montse Solé, periodista d'Ona Valls FM...i encara em quedo curt. En el meu cas és de justícia citar en testimoni de gratitud la meva professora-tutora de recerca Mercè Ugidos pel seu interès i preocupació.

La nota resultà el reflex de les hores de treball i investigació. Aquest, per a mi, fou l'ingredient principal per assolir l'èxit. Tanmateix, em servirà com a estímul i referència en els meus pròxims reptes...que en seran molts, segur.

He après moltes coses fent el treball. Coses que fins i tot ignorava o no hi donava importància. Petits detalls de la professió que m'han servit per veure-la amb uns altres ulls.

I...qui m'hagués dit que el meu treball acabaria tenint una pàgina web pròpia? He acabat fent de blocaire i parlant de temes molt interessants a la xarxa. Temes lligats a la situació que afronta la professió i temes de crisi econòmica, també vinculats al periodisme.

Què és per a mi l'ofici de periodista (Article publicat el 22/01/10)

El periodisme és l'art d'informar, l'art de la paraula encertada. Conèixer la societat... i que la societat et conegui a tu. Estar al lloc a l'hora certa, saber parlar, escriure... Sobretot, no tenir vergonya. Saber que vals i que ho pots fer. Ser conscient del que dius. Mullar-se. Un periodista es val per la seva actitud. Pel seu caràcter. Oblidar els nervis i actuar amb seguretat. Deixar a un costat el que menys importa.

 Caure...i tornar a aixecar-se. Fer la notícia teva. Ser coherent... organitzat. Amic de tothom...no sempre serà així. Valorar el teu lloc. Escoltar els grans, aquells que porten dècades davant la càmera. Encuriosir-te per les coses. Valorar que està bé...i el que està malament. Començar cobrant molt poc... però saber que amb l'esforç i les ganes es pot arribar lluny, molt lluny...No casar-se amb ningú.

Article publicat en aquest bloc el 22-01-10

Dia 30 de setembre: Lliurament de premis Consell Social URV a treballs de recerca d'humanitats i ciències socials.

Un treball amb essència periodística

Avui vull dedicar aquest post al meu Treball de Recerca. Es compleixen gairebé dos anys de la seva posada en marxa i vull homenatjar a tots els que varen col·laborar en la seva realització. Jordi Salvat, cap de premsa del consell comarcal; Ricard Checa, president de l'SPC/Tarragona; Sergi Franch, periodista d'Alcover Ràdio; Montse Solé, periodista d'Ona Valls FM...i encara em quedo curt. En el meu cas és de justícia citar en testimoni de gratitud la meva professora-tutora de recerca Mercè Ugidos pel seu interès i preocupació.

La nota resultà el reflex de les hores de treball i investigació. Aquest, per a mi, fou l'ingredient principal per assolir l'èxit. Tanmateix, em servirà com a estímul i referència en els meus pròxims reptes...que en seran molts, segur.

He après moltes coses fent el treball. Coses que fins i tot ignorava o no hi donava importància. Petits detalls de la professió que m'han servit per veure-la amb uns altres ulls.

I...qui m'hagués dit que el meu treball acabaria tenint una pàgina web pròpia? He acabat fent de blocaire i parlant de temes molt interessants a la xarxa. Temes lligats a la situació que afronta la professió i temes de crisi econòmica, també vinculats al periodisme.

Els nous mètodes d'informar-se

Ja no ens informem com abans. Els diaris, la ràdio,... ara toca informar-se per la xarxa. Tenim informació molt variada a Internet però, és fiable? Molts creuen que serà el futur de la comunicació, però jo penso que els mitjans "de sempre" encara persistiran. És impossible que, després de dècades d'història, desapareguin així, com si res.

Internet és assequible, d'acord. A més, ens resulta més fàcil obrir l'ordinador que comprar un diari al quiosc. Aquest és l'hàbit que es comença a implantar a la nostra societat. Ningú llegeix...excepte els que sempre han tingut els 5 minuts per fullejar el rotatiu.

Hem entrat en una etapa en què les noves tecnologies s'imposen en el mercat de la informació. Serà dolent...potser bo? Qui sap. El que si és cert és que vivim en un món que cada vegada està més digitalitzat i en què tot ho trobem a Internet. No sé si serà bo o dolent per la premsa....però sembla aparent que això tot just acaba de començar.

Avui parlem de... Una vida dedicada al periodisme

En un blog en què parles de periodistes no en podia faltar un dels més veterans de la professió. Em refereixo al periodista i director adjunt del diari La Vanguardia, Lluís Foix i Carnicé. És llicenciat en Periodisme i Dret. Va ser corresponsal a Londres durant vuit anys i durant tres a Washington. Ha cobert informativament set guerres i ha viatjat per tot el món enviant cròniques i anàlisis des de 82 països. Ha entrevistat a molts líders mundials. És especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat.

Des de l'any 1982 ha estat director, director adjunt i subdirector del diari La Vanguardia. Actualment escriu en aquest diari i a l'Avui. També és tertulià d'Els Matins de TV3 i dEl món de RAC1.

Imatge: Lluís Foix juntament amb l'alcalde de Valls, Albert Batet durant la conferència. Elaboració Pròpia

Fa uns mesos vaig assistir a una conferència que organitzava l'Ajuntament de Valls amb la presència del Sr. Foix en motiu de la diada de Catalunya. Vaig assistir-hi per voluntat pròpia. Gairebé no el coneixia i tenia ganes de saber com era un director d'aquestes característiques. Vaig quedar impressionat amb la seva rigorositat i serietat que va mostrar durant el seu parlament. És un periodista que sap el que diu. Parla amb claredat i coneix el món en el que vivim.

Em va agradar molt conèixer, encara que fos per poca estona, en Lluís Foix. Després d'això, vaig començar a llegir els seus articles al Diari La Vanguardia. La seva capacitat innata de fer critiques constructives és admirable.

I per fi ha arribat el dia...

Avui, per fi, he presentat el Treball de Recerca. Ha estat una presentació d'uns 15 minuts en què he donat el màxim per defensar el que he fet durant aquests dos anys. Enrere queden hores davant l'ordinador, tardes planificant entrevistes, llargues nits embolicat amb el reportatge de vídeo, etc.

He començat un pèl nerviós. Tot s'ha de dir. Però a mesura que anava agafant confiança he anat perdent els nervis fins que he guanyat seguretat. Encara que semblés impossible, he tingut temps d'explicar cada apartat del treball. Després he ensenyat el vídeo que vaig preparar per aquest dia (i... ha agradat molt!!!).

Ara toca esperar. Concretament fins la primera setmana de març en què podré saber la nota final. Per a tots aquells que seguiu de tant en tant aquest bloc, us comunico que no el tancaré. Seguirà actiu i actualitzant-se de la mateixa manera com fins ara. Seguirem parlant de periodisme, dels mitjans i sobretot, de com la crisi afecta a la professió.

Fins aquí aquest post d'avui divendres dia 12 de febrer. Una forta abraçada!

Xavier

Avui parlem de... Gran professional de la comunicació

Antoni Bassas és, per a mi, un dels grans comunicadors que tenim actualment al nostre país. No només per la seva àmplia dedicació i professionalitat sinó perquè té un caràcter i una personalitat impressionants. Va començar amb 16 anys treballant a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es llicencià en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va continuar a Ràdio Barcelona, per passar després a TV3 i a Catalunya Ràdio. De la mà de Joaquim Maria Puyal va presentar un programa d'entreteniment a TV3: Tres pics i repicó. Va prendre el relleu de Josep Cuní a El matí de Catalunya Ràdio i convertí aquest programa en líder absolut de l'audiència a Catalunya. Precisament, pel Matí, la Generalitat li va otorgar el Premi Nacional de Periodisme l'any 2001.

El passat any se'n tornava a TV3, i des del juny es troba com a corresponsal dels serveis informatius de Televisió de Catalunya a Washington. La seva trajectòria està repleta d'èxits: un Premi Ondas (1997), Premi al Millor Periodista Esportiu (1999), Premi al Millor Professional (2001)... Tota una aposta pel valor de la paraula.

Treball de Recerca acabat i entregat

Aquest divendres passat entregava, després d'any i mig treballant-hi, el Treball de Recerca. Gairebé 40 pàgines de treball que expliquen detalladament els trets més importants sobre l'actual situació dels mitjans de comunicació. Crisi econòmica, Caiguda de la Publicitat, Reestructuració de la professió, Reduccions de Plantilla, Precarietat Laboral, entre d'altres.

L’àmplia vinculació amb la professió periodística en els darrers mesos m'ha fet veure el periodisme amb uns altres ulls. Abans de començar el treball tenia una petita idea del que suposava ser periodista. Ara, aquesta idea és diferent. Ser periodista comporta moltes coses. Entre elles saber parlar bé, escriure bé, moure't, encuriosir-te per les coses i, sobretot, saber quallar en la societat. Aquest darrer pas és el més important.

Ara toca esperar una setmana, concretament el dia 12, en què hauré de fer la presentació davant del tribunal. Llavors, no serà fins a principis de maig quan sabré la nota final.

Em dona la sensació que les coses s'han fet bé. He mantingut sempre un estricte rigor i precisió amb els continguts estudiats i n'he tret valoracions positives en tot moment. Malgrat tot, m'hagués agradat fer un Treball de Recerca sobre com els mitjans se'n surten amb escreix de la crisi econòmica. No obstant, estic convencut que ens en sortirem.

Periodisme: professió vocacional

Fotografia: Un dels apartats de la Presentació del Treball de Recerca

El periodisme és l'art d'informar, l'art de la paraula encertada. Conèixer la societat... i que la societat et conegui a tu. Estar al lloc a l'hora certa, saber parlar, escriure... Sobretot, no tenir vergonya. Saber que vals i que ho pots fer. Ser conscient del que dius. Mullar-se. Un periodista es val per la seva actitud. Pel seu caràcter. Oblidar els nervis i actuar amb seguretat. Deixar a un costat el que menys importa.

Caure...i tornar a aixecar-se. Fer la notícia teva. Ser coherent... organitzat. Amic de tothom...no sempre serà així. Valorar el teu lloc. Escoltar els grans, aquells que porten dècades davant la càmera. Encuriosir-te per les coses. Valorar que està bé...i el que està malament. Començar cobrant molt poc... però saber que amb l'esforç i les ganes es pot arribar lluny, molt lluny...

I quin paper tenen els sindicats?

Fotografia: Elaboració Pròpia

Els Sindicats i Associacions de Periodistes són els responsables de defensar laboral i professionalment els professionals del periodisme i de la informació i representar-los sindicalment en les empreses. En temps de crisi, els sindicats han d'actuar d'esquitllentes.

És molt útil analitzar quin ha estat el paper dels sindicats en la gestació de l'actual crisi i, especialment, el seu comportament i la seva actitud en els últims mesos.

El sindicalisme coneix una de les seves crisis més profundes i es troba actualment en una cruïlla de camins. Es pot observar una baixa, gairebé general, dels efectius sindicals i, en la majoria dels països, la influència dels sindicats va disminuint. Hi ha a més una crisi de credibilitat sindical i una notable desmobilització dels treballadors, en raó de la crisi econòmica, de l'amenaça de l'atur i de l'ofensiva patronal, però també en raó de l'evolució de les mentalitats.

La crisi: imparable en el sector

La crisi econòmica que actualment ataca, que se sent, a més d'un cop terrible a la nostra butxaca, al nostre patrimoni; sens dubte és també una generadora de tristesa, de descoratjament, de desesperança. Els noticiaris no deixen de parlar de la crisi… pràcticament, en tots els espais dedicats a difondre informació, la majoria del temps ho dediquen a l'assumpte de la penosa situació econòmica.

Seria absurd, com han assegurat sectors de l'opinió pública, que en gran part, la responsabilitat de la crisi econòmica són els mitjans de comunicació, per donar-li difusió. Clar que aquí no està la causa. El que caldria analitzar, és la manera en la qual es dóna la informació, si existeix o no, alarmisme. En aquest cas, sí estarien els mitjans pecant d'irresponsabilitat. La informació, sempre ha de ser, en un noticiari, objectiva, directa, clara i real. Per a donar opinions estan, les editorials, les columnes… però cal marcar una diferència.

Es val donar xifres, estadístiques, resultats, en part netament informativa, però si en aquests casos cau en especulacions, pronòstics infundats, i la irresponsabilitat sorgeix, i per tant el dany que es causa en el públic és delicat.

I, em sembla que l'audiència està confosa pel que fa a quan es dóna informació, i quan opinió. Això succeïx principalment en els mitjans electrònics. Una ciutadania desmoralitzada, incrementa sens dubte la crisi econòmica, doncs es deslliga el temor, i per tant una paràlisi en la despesa de la ciutadania, i d'aquí, el dany al comerç, als negocis… i la pèrdua d'ocupacions.

Comença el compte enrere

Fotografia: Un dels apartats del Treball de Recerca

Arribem ja a la recta final del Treball de Recerca. Han estat 15 mesos de treball que per fi podran posar el seu punt i final. Quina valoració en faig? Encara és massa aviat per donar conclusions. No obstant, queda clar que l'esperit de recerca i investigació dut a terme ha estat en tot moment el més seriós i productiu possible.

Crec que l'apartat més complex o enrebessat que he tractat ha estat el de 'Reestructuració de la Professió'. En ell, he hagut de tractar diferents apartats "molt extensos" en un mateix. A més, la meva falta d'experiència en el tema ha fet presència en més d'un cas. No obstant, la valoració és del tot positiva.

La àmplia vinculació amb la professió periodística que he tingut en els darrers mesos m'ha fet veure el periodisme amb uns altres ulls. Abans de començar el treball tenia una petita idea del que suposava ser periodista. Ara, aquesta idea és diferent. Ser periodista comporta moltes coses. Entre elles saber parlar bé, escriure bé, moure't, encuriosir-te per les coses,... i sobretot, saber quallar en la societat. Aquest darrer pas és el més important.

Diaris en xarxa

Fotografia: Elaboració Pròpia

Oportunitat o amenaça? Internet ha transformat les formes clàssiques de treballar a les redaccions dels diaris, ha modificat la relació consolidada durant dècades entre lectors i editors i ha obert un període d'incertesa a les empreses de comunicació. La xarxa de xarxes ha obligat a buscar noves fórmules per a rendibilitzar els continguts i ha posat en qüestió aspectes tan sensibles com la credibilitat de les fonts, el valor de la notícia impresa o el paper mediador del periodista.

La irrupció d'internet és un dels fenòmens més importants en el marc de la revolució que suposa l'aplicació de les noves tecnologies a les més antigues i arrelades professions en la societat actual. Punta de llança de les transformacions socials, tecnològiques i econòmiques, la premsa s'ha vist amenaçadaper l'èxit d'una tecnologia que és, al mateix temps, canal de comunicació i eina de treball per als professionals del mitjà. Internet, per tant, ha posat en qüestió la definició de periodista, ha modificat la pràctica diària de la professió, obrint enormement el ventall de fonts a la disposició dels més avesats internautes, ha transformat els hàbits dels lectors
i recerca de les notícies i ha obert nous camins per al negoci de la informació.

Amb l'accés a internet, qualsevol pot convertir-se en informador; s'han difuminat les barreres entre informador i usuari; els diaris personals o blogs guanyen part del territori ocupat pels diaris i reapareixen en format digital fórmules que apareixien extingides com els confidencials o la premsa gratuïta.

Què és realment l'intrusisme?

Intrusisme és una paraula que, per molt que no sigui usada freqüentment, la podem associar directament amb l'actual situació dels mitjans de comunicació. La paraula 'intrusisme' significa exercir una professió o un càrrec sense estar qualificat oficialment per fer-ho. Actualment, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquest intrusisme s'ha vist reflectit en forma de diaris digitals, noves xarxes socials i especialment blogs.

L'altre dia llegia una entrevista al President de l'SPC, Ricard Checa, al diari El Vallenc on esmentava que "actualment tothom que escrigui en un blog és periodista [...] i no és així" acabava dient. En Ricard feia una comparació amb l'ofici de metge:"Una infermera és, sovint, una gran ajuda per un metge, però no és metgessa El mateix passa amb els periodistes".

Personalment crec que algú que escriu en un blog ha de tenir en compte el que suposa fer-ho. No obstant, crec que les pròpies empreses ja haurien de tenir o prendre mesures en aquests casos...Probablement així s'estalviarien no haver de recórrer a inesperats contratemps que atempten contra la professió periodística.

Enllestint el Treball de Recerca

Sempre havia desitjat fer un treball exhaustiu sobre la professió periodística. Probablement fossin les ganes de començar a introduir-me al món de la comunicació o simplement el fet de poder exercir de reporter i investigador per un dia. El cas és que durant les hores passades davant la pantalla de l’ordinador sempre tenia en ment que allò que escrivia ho acabaria llegint algú i que se’n sorprendria havent-ho llegit.

Sempre he tingut especial debilitat pel periodisme. Recordo quan de petit sempre anava darrere de tots els diaris que trobava...Retallar les fotos dels jugadors preferits, llegir-me atentament les cròniques dels partits de futbol, guardar fins la més ínfima notícia relacionada amb una cosa que m'interessava...El cas és que aquesta atracció per l'olor a premsa els diumenges al matí, quedar-me fins tard mirant a la tele una entrevista o tenir un micro a les mans i fer veure que presentava un telenotícies van quedar com un tret més del meu caràcter i la meva personalitat.

Crec que la figura del periodista en una societat com la nostra és molt important, i com a tal hauria de tenir més respecte i admiració. La seva tasca és informar bé, amb tots els ets i uts, intentant mantenir el màxim lligam amb la societat...Cosa que s'està perdent a l'actualitat.

Article escrit per Ricard Checa (Val la pena llegir-lo)

El pitjor (del) periodisme

Em remou la consciència no només com a periodista, també com a ciutadà. No deixo de pensar que la premsa va contribuir a transformar la vida d’un innocent en un infern. Es va atropellar la presumpció d’innocència perquè, alguns mitjans de comunicació, van estimar-se més fer un judici popular i mediàtic.

El cas de l’Aitana, la nena de 3 anys que va morir a Tenerife, és la prova prova que la professió periodística necessita regulació legal. Es va divulgar la cara d’un ciutadà que malgrat no hagués estat condemnat, els metges precipitats i una policia poc prudent van permetre que es titllés d’assassí i violador. Alguna premsa va tenir prou ingredients per fer "salsa rosa", ignorant si la seva conducta era ètica, desproporcionada o adequada. Alguns periodistes van violar les regles de la presumpció d’innocència perquè els informes mèdics i policials garantien les audiències. Quina llàstima!!!

Ara un gran nombre de mitjans i alguns periodistes demanen perdó al padrastre de l’Aitana – quelcom que es podria haver evitat si s’haguessin limitat a complir el deure d’informar amb imparcialitat, sense promoure o contribuir al "morbo" o cercar a tota costa l’exclusiva mòrbida. Si així fos, avui les responsabilitats serien atribuïdes, exclusivament, a les fonts d’informació.
M’entristeix assumir que els periodistes hem maltractat la nostra professió i que hem aportat un gran de sorra al nostre descrèdit social. És lamentable que no s’ensenyi la cara del metge que, de forma negligent, va enviar la nena a casa sense adonar-se que havia patit un cop fatal al caure d’un gronxador.

Els metges es van precipitar i van contribuir per el judici mediàtic i popular que va patir en Diego, el padrastre de la nena, de 25 anys. La precipitació dels metges, la rapidesa de la policia i la manca de professionalisme d’alguns periodistes han deixat en tela de joc la justícia i el periodisme. Reconeixeran els metges que es van precipitar en el seu diagnòstic? Quants innocents estan a la presó? En Diego assegura que a la presó els policies el van tractar com un terrorista. El van amenaçar, ultratjar, violentar... Aquest home ja va viure l’infern en vida... L’home innocent va anunciar que demanarà responsabilitats legals. Ho fa ben fet. No hi ha vida més enllà de l’honor. I el seu ha estat posat en causa indeguda i precipitadament. I el més greu és que metges, policies i periodistes, segurament, no seran sancionats. En el cas de la premsa perquè no estan regulats/limitats els drets i deures dels professionals de la comunicació.

Aquests periodistes no han estat al servei del periodisme, però sí d’un mercantilisme que contribueix per degradar encara més la credibilitat periodística.

Fins quan, alguns periodistes, pensaran que tenen impunitat i no respectaran l’ètica i deontologia professionals?

Article publicat a http://www.delcamp.cat/

Gràcies a tots!

Dono les gràcies a tots els que heu contribuït de la vostra manera a portar a terme el meu Treball de Recerca. A tots, moltes gràcies!

Noves tecnologies digitals; un nou periodisme?

Fa uns dies escoltava per la ràdio que ens trobem en una etapa de transició entre la premsa escrita i la premsa digital. Certament em va fascinar el fet de com s'ha transformat la nostra societat a l'hora d'informar-se i estar al dia de tot el que passa. Probablement estiguem en una nova etapa, una etapa en què Internet ha sobrepassat la premsa i amenaça en fer-ho més amargament.
Sorprèn com les noves tecnologies estan cada cop més al nostre abast. Fa anys era impensable trobar diaris comarcals a la web... Aquest fet ha permès a molts tenir nous hàbits d'informar-se i ara ho fan obrint el seu ordinador. Transformació o Innovació? És possible que cap d'aquestes definicions sigui l'acertada... Jo optaria per dir que la premsa es troba en un procés d'evolució en què ha de seguir les passes d'Internet per no quedar-se enrere i estar en permanent contacte amb la societat, la qual ha de ser informada, sigui en premsa, Internet...o qui sap amb què.