Un any de "crisialsmitjans"

A finals de la setmana passada, el blog www.crisialsmitjans.blogspot.com celebrava el seu primer aniversari com a blog en actiu. Durant tot aquest any el blog ha viscut de primera mà l'evolució del treball de recerca que vaig començar fa gairebé dos cursos. Dotze mesos en què aquest blog ha estat testimoni directe d'entrevistes, anàlisis de notícies relacionades amb el moment que viuen els mitjans de comunicació, i articles d'opinió on he anat opinant sobre temes molt diversos del periodisme i les noves tecnologíes de la comunicació.

Un dels moments més feliços que he viscut durant aquest període va ser el moment que em comunicàven que el treball havia estat premiat pel Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili. Proablement, aquest blog va ser un dels artífexs per l'obtenció del premi.

És d'agrair la col·laboració que han mostrat periodistes, professors i, sobretot, familiars en l'elaboració d'aquest, encara que modest, estudi. Estic convençut que, tot i no ser un blog de gran referència, ha significat per a mi una enorme experiència.

Espero que aquest sigui el primer de molts anys en actiu, sempre periodísticament parlant. I, si és possible, que de la mateixa manera que hem viscut la davallada de la professió, veiem, el més aviat possible, com la situació arriba a bon port.

Internet preocupa. La televisió, el mitjà més objectiu

Des de principis del present any, a la columna dreta d'aquest bloc poden observar dues enquestes. La primera pregunta als lectors què creuen que preocupa més als mitjans de comunicació. L'altra, quin mitjà troben més objectiu. Després de mig any en actiu, la resposta més votada ha estat les noves tecnologies (irrupció d'Internet) a la primera (44% dels vots), i la televisió a la segona (56% dels vots).

Internet preocupa. La televisió, el mitjà més objectiu

Aquest exercici d'enquestar els lectors sobre temes estretament relacionats amb el meu estudi, m'ha servit per confirmar el que era una evidència. Les noves tecnologies han canviat els nous hàbits d'informar-se i representen una font d'informació en progressiu creixement. Paral·lelament, la televisió, malgrat la fragmentació d'audiència a causa de la TDT, continua sent el mitjà més objectiu (informativament parlant). Puntualitzo: No tot el que surt a la televisió és objectiu.

Amb aquesta reflexió, únicament pretenia donar la importància objectiva que té l'enquesta com a tècnica d'investigació.

"Premiats per fer el que ens agrada"

Xavier Pete i Arnau Vives, ex-alumnes de l’IES Narcís Oller de Valls, van rebre el passat 30 de setembre els premis del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili als millors treballs de recerca de batxillerat en la modalitat d'humanitats i ciències socials.

El passat dijous 30 de setembre, Xavier Pete i Arnau Vives, ex-alumnes de l’Institut Narcís Oller de Valls, van rebre els premis del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili als millors treballs de recerca de batxillerat. Els premis consistien en un ordinador portàtil, l'import dels crèdits matriculats a primer curs d'un ensenyament de la URV en el curs 2010-11, fins a un màxim de 1.500 € i un xec de 300 € per al centre de secundària, per a l'adquisició de material didàctic i/o bibliogràfic. 

L'Arnau Vives va presentar el treball "L'herència de les novel·les de cavalleries. L'Épica de Tolkien." basat en l'obra del conegut autor de "El senyor dels anells", mentre que el treball del Xavier Pete, "Periodisme en decadència. L'actualitat del segle XXI." fa una anàlisi de l'estat del periodisme en la societat actual.

Després de l’acte, els joves reconeixien estar molt contents per aquest premi ja que, segons ells, se’ls ha reconegut la faceta que més els hi agrada: “Ens han premiat per fer el que veritablement als dos ens agrada, que és escriure”. A més, la temàtica dels seus treballs està molt relacionada amb el que cadascú vol dedicar-se en un futur. “La literatura i els clàssics m’encanten” deia l’Arnau. Mentre que el Xavier afirmava haver gaudit molt fent el treball: “Poder fer un treball sobre periodisme m’ha servit per saber quin és el món que em trobaré quan surti de la Facultat”. 

 A l'acte de lliurament de premis van assistir el president del Consell Social, Àngel Cunillera, el rector de la URV Francesc Xavier Grau, la vicerectora d'Estudiants i Comunitat Universitària, Maria Bargalló, la professora Joana Zaragoza, membres del Consell Assessor de l'Observatori de la Igualtat, i el secretari executiu del Consell Social, el professor Jordi Gavaldà.

“Periodisme en decadència. L’actualitat del segle XXI”: Un treball que reflecteix l’actual situació que viuen els mitjans de comunicació

El treball que va realitzar el Xavier Pete analitza l’impacte de la crisi econòmica als mitjans de comunicació, centrant interès en l’evolució del periodisme durant els darrers anys en un terreny de preocupació i incertesa pels mitjans de premsa i la pèrdua de credibilitat que viu la professió.

La crisi econòmica ha estat un dels al·licients, juntament amb la irrupció de les noves tecnologies, del canvi de model i estructuració del periodisme en els darrers anys. Una recessió econòmica que esdevé lligada al futur incert dels mitjans tradicionals, els quals afronten paral·lelament una situació precària i vulnerable a les seves redaccions.

Dedicació especial al treball (Article publicat el 26/04/10)

Avui vull dedicar aquest post al meu Treball de Recerca. Es compleixen gairebé dos anys de la seva posada en marxa i vull homenatjar a tots els que varen col·laborar en la seva realització. Jordi Salvat, cap de premsa del consell comarcal; Ricard Checa, president de l'SPC/Tarragona; Sergi Franch, periodista d'Alcover Ràdio; Montse Solé, periodista d'Ona Valls FM...i encara em quedo curt. En el meu cas és de justícia citar en testimoni de gratitud la meva professora-tutora de recerca Mercè Ugidos pel seu interès i preocupació.

La nota resultà el reflex de les hores de treball i investigació. Aquest, per a mi, fou l'ingredient principal per assolir l'èxit. Tanmateix, em servirà com a estímul i referència en els meus pròxims reptes...que en seran molts, segur.

He après moltes coses fent el treball. Coses que fins i tot ignorava o no hi donava importància. Petits detalls de la professió que m'han servit per veure-la amb uns altres ulls.

I...qui m'hagués dit que el meu treball acabaria tenint una pàgina web pròpia? He acabat fent de blocaire i parlant de temes molt interessants a la xarxa. Temes lligats a la situació que afronta la professió i temes de crisi econòmica, també vinculats al periodisme.

Què és per a mi l'ofici de periodista (Article publicat el 22/01/10)

El periodisme és l'art d'informar, l'art de la paraula encertada. Conèixer la societat... i que la societat et conegui a tu. Estar al lloc a l'hora certa, saber parlar, escriure... Sobretot, no tenir vergonya. Saber que vals i que ho pots fer. Ser conscient del que dius. Mullar-se. Un periodista es val per la seva actitud. Pel seu caràcter. Oblidar els nervis i actuar amb seguretat. Deixar a un costat el que menys importa.

 Caure...i tornar a aixecar-se. Fer la notícia teva. Ser coherent... organitzat. Amic de tothom...no sempre serà així. Valorar el teu lloc. Escoltar els grans, aquells que porten dècades davant la càmera. Encuriosir-te per les coses. Valorar que està bé...i el que està malament. Començar cobrant molt poc... però saber que amb l'esforç i les ganes es pot arribar lluny, molt lluny...No casar-se amb ningú.

Article publicat en aquest bloc el 22-01-10

Dia 30 de setembre: Lliurament de premis Consell Social URV a treballs de recerca d'humanitats i ciències socials.

La ràdio pública preocupa al Sindicat de Periodistes de Tarragona

El Sindicat de Periodistes de Catalunya a les comarques de Tarragona (SPC) demanarà el proper mes de setembre als ajuntaments amb emissora pública que informin sobre el nombre de periodistes i col·laboradors que treballen, directa o indirectament, en la confecció de peces noticioses a la ràdio municipal. L'objectiu que segueix el màxim responsable del Sindicat de Periodistes a Tarragona, Ricard Checa, és conèixer la situació real de la ràdio pública, després que l'SPC hagi denunciat les condicions laborals de diversos periodistes d'aquests mitjans.

Segons Ricard Checa"un mitjà sense periodistes no pot oferir cap producte periodístic de qualitat”, sentencia Ricard Checa, qui creu que els ajuntaments col·laboraran amb l’SPC , ja que són els primers a voler oferir als ciutadans un bon periodisme. Per al president de l'SPC/Tarragona, “els mitjans públics, independentment del partit que governa el consistori, han de ser els primers a respectar la llei i a protagonitzar episodis de precarietat i polivalència salvatge”

Reporterisme audiovisual a Vilaweb Valls (III)

Imatge: Moment de l'entrevista a Xavier Sabaté

Aquest dimarts a la tarda vam entrevistar al delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, aprofitant la seva visita a la Firagost de Valls. El delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ens ha parlat sobre les actuacions urbanístiques de la Delegació i Incasol a la ciutat de Valls.

+ info: www.vilaweb.cat/valls

Reporterisme audiovisual a Vilaweb Valls (II)

Imatge: Entrevistant a Ricard Checa, presentador del programa "L'Àngel i el dimoni", de Canal Català Televisió.

Aquest dimarts a la tarda qui passejava per la Plaça del Pati podia veure la gravació del programa ‘L’Àngel i el dimoni’ emès per Canal Català Tarragona.

Els periodistes Alexandra Bosch i Ricard Checa, que personifiquen l’Àngel i el Dimoni respectivament, van entrevistar a Miquel Mercè Morera, popularment conegut com el Dalí de Valls. El Dalí de Valls es va sotmetre al qüestionari angelical i també diabòlic dels presentadors.

Aquesta entrevista atípica que pretén posar a nu la personalitat del convidat ja és la cinquena que realitzen els periodistes tarragonins. Personalitats com l’exdiputada Montserrat Nebrera o l’actor Oriol Grau ja s’han sotmès al qüestionari que, defugint del políticament correcte, tracta aspectes de la seva vida i de l’actualitat política i social.

Les preguntes, moltes d’elles atrevides, tenen molt a veure amb “tot allò que interessa a la població i, òbviament, amb els entrevistats”. Al finalitzar el programa, l’entrevistat haurà de decidir si opta per l’infern o el cel.

La gravació de l’entrevista al Dalí de Valls es podrà veure el proper dijous 29 de juliol a les 11 del vespre per Canal Català Tarragona.

Font: www.vilaweb.cat/valls

La FeSP crida als treballadors dels mitjans de comunicació a la vaga general del 29-S

La reforma laboral que ha aprovat el Govern, al costat d'altres mesures que ha engegat, suposen un gir radical en la política social i econòmica de l'Executiu socialista i fan recaure la crisi econòmica en qui no l'han ocasionat: els treballadors i els sectors més febles de la societat. En el cas dels mitjans de comunicació, aquestes mesures vénen a agreujar la situació de precarietat en la qual es troba la gran majoria dels professionals i van a ser aprofitades pels empresaris per a poder acomiadar a més personal amb més facilitat i de manera més barata.

Davant aquesta agressió als drets dels treballadors, la major realitzada durant la recent història democràtica d'Espanya, la Junta Executiva Federal de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) considera imprescindible que els professionals dels mitjans de comunicació donem la resposta adequada. Per això, fem una crida a tots a participar en la vaga general del pròxim 29 de setembre i en tots els actes que es convoquin abans d'aquesta data.

L'Executiva Federal de la FeSP ha acordat, així mateix, mostrar el seu rotund rebuig a la pretensió de tots els grups parlamentaris del Congrés d'obligar per llei a les televisions privades a emetre blocs d'informació electoral durant les campanyes, en els quals haurien de transmetre les notícies en proporció a la seva representativitat i no amb criteris professionals.

Font: suigeneriscomunicacion.blogspot.com

Reporterisme audiovisual a Vilaweb Valls

Començar aviat és un avantatge en el món del periodisme. És una professió que requereix pràctica, progressió i experiència. Des d’abril col•laboro amb el mitjà digital www.vilaweb.cat/valls i ja he fet un parell de reportatges audiovisuals sobre temes rellevants d'actualitat vallenca i de la comarca. Aquest n'és un clar exemple:

És una professió que m'apassiona des de molt petit i espero poder-m'hi dedicar en un futur. De moment, vaig adquirint experiència en un món on arribar alt és difícil però no impossible i on la paraula clau és sempre la mateixa: "treballar, treballar...i seguir treballant".

Premiat als Premis Consell Social de la URV

Imatge: D'esquerra a dreta Arnau Vives, Mercè Ugidos i Xavier Pete.

Dos alumnes de l'IES Narcís Oller han obtingut el premi del Consell Social de la URV a treballs de recerca del batxillerat en la modalitat d'humanitats i ciències socials. L'Arnau Vives va presentar el treball "L'herència de les novel.les de cavalleries. L'Épica de Tolkien." basat en l'obra del conegut autor de "El senyor dels anells", mentre que el treball del Xavier Pete, "Periodisme en decadencia; l'actualitat del segle XXI." fa una anàlisi de l'estat del periodisme en la societat actual.

Més de 100 periodistes han perdut el seu treball a Tarragona

La demarcació de Tarragona del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Sindicat de Professionals de la Comunicació, (SPC) ha manifestat la seva profunda preocupació per la sagnia d'acomiadaments que s'està produint per tota la geografia tarragonina. Més de 100 periodistes han perdut ja el seu treball en la província en el que va d'any. Algunes empreses del sector, amb l'excusa de la crisi econòmica, poden estar aprofitant-se del moment actual per a fer un reajustament de plantilles i fins i tot plantejant el tancament d'algunes redaccions.

El Sindicat lamenta que s'estigui portant a terme l'extinció de llocs de treball i que hagi mitjans públics de comunicació que duguin més d'un any sense tancar el conveni dels treballadors. El sector periodístic ha anat registrant, al llarg dels últims temps, una degradació de les condicions laborals i s'han agreujat encara més la precarietat, disminuint en conseqüència la qualitat informativa. El sindicat també alerta que amb l'arribada de l'època estival, alguns mitjans de comunicació puguin estar acomiadant periodistes professionals i alhora utilitzin estudiants en pràctiques per a suplir-los.

L’SPC manifesta la seva sorpresa davant l'anunci del tancament de l'emissora municipal de Valls, esgrimint la seva suposada inviabilitat econòmica. Aquest suposat tancament encara no ha estat comunicat oficialment als treballadors, fet que provoca incertesa professional. El Sindicat es reunirà amb l'alcalde de Valls, Albert Batet, per a aclarir la situació.

A això cal sumar les recents convocatòries en alguns consistoris, com el de Cambrils, on no exigeixen cap formació periodística per a exercir com a tal.

Font: Sindicat de Periodistes de Catalunya

Ona Valls FM té tots els números per tancar portes

Imatge: www.elvallenc.com

Crònica d’una mort anunciada. García Márquez ja marcava el preludi del que està vivint actualment l’emissora Ona Valls FM. Després d’anys d’incertesa i malestar amb l’Administració Local, les vies de la ràdio municipal tenen tots els números per tancar després de les retallades impulsades per l’Ajuntament amb el pla d’estalvi, racionalització i eficiència de l’organització i dels serveis municipals que fan trontollar la continuïtat de la ràdio.

El govern de CiU mai ha cregut en la viabilitat de l’emissora municipal, la qual ha tingut condemnada a una falta d’inversió pública per tal que aquest mitjà pogués consolidar-se entre els oients. Sovint, des de les sessions plenàries s’ha requerit al regidor responsable de l’IMPE, de qui depèn Ona Valls, Eduard Gonzàlez un millora de les inversions per tal de crear programació estable i realitzada des de casa. L’actual aposta del govern de CiU és ara la televisió, TAC-12, una gestió a mans de Miquel Rosich, un dels darrers càrrecs de confiança de l’Ajuntament.

Personalment, em sabria molt greu que la ràdio tanqués les seves portes. He après molt durant temps als seus estudis i elogio enormement la feina feta sobretot per la Montse, ànima en persona d’ONA VALLS FM. Tinguem sort!

Propostes literàries: Xavier Bosch “Se sabrà tot”

Avui vull estrenar aquest nou espai al meu bloc “Propostes literàries” amb un nom: Xavier Bosch. Aquest periodista de quaranta-tres anys va néixer a Barcelona i després de dotze anys de silenci literari, ha guanyat el premi Sant Jordi amb Se sabrà tot. Anteriorment, havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992), Vicis domèstics (1998) i la novel•la breu La Màgia dels reis (1994). Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, ha tocat totes les tecles del periodisme. Ha estat director del diari Avui (2007-2008) i cap de programes de RAC1 (2000-2007), així com creador i editor de formats radiofònics com Alguna Pregunta Més, Cafè Baviera i El món a RAC1. A la televisió, ha dirigit Un tomb per la vida i, juntament amb Antoni Bassas i Eduard Boet, Aquest any, cent!. Actualment, presenta el programa Àgora a TV3.



«El càrrec em va durar unes sabates», confessa Dani Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d’equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s’amaga darrere les seductores bambolines del món del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de silenci.
Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s’implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí.
Situada en la Barcelona de la bombolla immobiliària, Se sabrà tot és una novel·la directa, vivíssima i trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors.

Crisi als mitjans de comunicació: més de 1.700 acomiadaments en dos anys

Segons l’Observatori de la Premsa de Madrid gairebé 2.000 llocs de treball s’han vist afectats d’alguna manera per la crisi. L'observatori ha registrat 1.726 acomiadaments a mitjans de comunicació des de 2008, 95 prejubilacions i 96 reubicacions.
Aquí s’inclouen les afectacions als grups Godó i a Zeta, així com els tancaments de publicacions com ara les revistes Man, Ok, Zero i Sorpresa entre, d’altres. Quan a diaris tots s’han vist afectats amb reduccions de personal, i fins i tot les televisions no han pogut escapar-se de l’onada de retallades: Tve (23), Telecinco (10), Antena3 (5) i Tele Madrid (126) comptabilitzen retallades de personal. Antena 3 va externalitzar un total de 141 llocs de treball tècnics, que van passar ara a una nova empresa, participada al 100% per Mediapro.
També s’han registrat vagues a l’Agència Efe i a RTVE. Tele Madrid va ser condemnada per vulnerar el dret a vaga dels seus treballadors. Si parlem de revistes, s’han tancat títols com Man, Gala, Única, Zero, OK, Sorpresa, Citizen K.
Madrid concentra el 40 % dels llocs de treballs periodístics a l’Estat Espanyol. L’observatori és una iniciativa de l’Associació de la Premsa de Madrid. Des de la seva creació ha registrat el tancament de 20 mitjans (en gran mesura revistes), 11 EROS i 37 retallades de personal.

Notícia publicada a http://www.naciodigital.cat/

Vilaweb Valls, una nova forma de fer periodisme

Imatge: Portada del diari digital www.vilaweb.cat/valls
A principis d’abril naixia Vilaweb Valls fruit de la iniciativa d’un grup de joves amb ganes de potenciar la informació vallenca a la Xarxa. Un periodisme col•laboratiu per aprendre de l’ofici des d’una perspectiva digital i que avança a passos de gegant. Vilaweb Valls és una edició local del diari digital Vilaweb, els objectius del qual són informar de l’actualitat vallenca a través de la Xarxa.
Elogio aquesta iniciativa per la informació local en un moment en què el periodisme no passa per un dels seus millors moments. Però com en totes les altres coses, els principis sempre són complicats. No obstant, n’estic segur que aquesta edició digital com totes les altres, veuran com amb esforç i ganes per treballar els resultats seran del tot positius.

"Crisialsmitjans", Blog destacat a 3cat24.cat

Imatge: La web de 3cat24 el 5 de maig.

El passat 5 de maig aquest Blog va ser escollit com a blog destacat del dia per la iniciativa creada per TV3 i Catalunya Ràdio per tal de potenciar Blogs en català.

Amb la intenció de potenciar i donar a conèixer la blogosfera catalana, el 3cat24 va començar a destacar -des del 9 d'octubre i de dilluns a divendres- un blog d'autor, dedicat a diverses temàtiques: economia, poesia, cultura, periodisme, tecnologia, etc.
Dono les gràcies a aquesta entitat per haver comptat amb el meu Blog en el seu espai a la Xarxa.

Un treball amb essència periodística

Avui vull dedicar aquest post al meu Treball de Recerca. Es compleixen gairebé dos anys de la seva posada en marxa i vull homenatjar a tots els que varen col·laborar en la seva realització. Jordi Salvat, cap de premsa del consell comarcal; Ricard Checa, president de l'SPC/Tarragona; Sergi Franch, periodista d'Alcover Ràdio; Montse Solé, periodista d'Ona Valls FM...i encara em quedo curt. En el meu cas és de justícia citar en testimoni de gratitud la meva professora-tutora de recerca Mercè Ugidos pel seu interès i preocupació.

La nota resultà el reflex de les hores de treball i investigació. Aquest, per a mi, fou l'ingredient principal per assolir l'èxit. Tanmateix, em servirà com a estímul i referència en els meus pròxims reptes...que en seran molts, segur.

He après moltes coses fent el treball. Coses que fins i tot ignorava o no hi donava importància. Petits detalls de la professió que m'han servit per veure-la amb uns altres ulls.

I...qui m'hagués dit que el meu treball acabaria tenint una pàgina web pròpia? He acabat fent de blocaire i parlant de temes molt interessants a la xarxa. Temes lligats a la situació que afronta la professió i temes de crisi econòmica, també vinculats al periodisme.

'Els informatius de TV3 des de dins', a càrrec de Jordi Gil

El passat dijous 15 d'abril vaig assistir com espectador i col•laborador del nou diari digital www.vilaweb.cat/valls, a la xerrada "Els informatius de TV3 des de dins" a càrrec del periodista tarragoní Jordi Gil, corresponsal d'aquesta cadena, feta a la sala d’Actes del Consell Comarcal. Vaig tenir la sort de poder-lo entrevistar just abans que comencés la seva conferència. Val a dir que em va impressionar molt la seva humilitat i senzillesa. Posa molta professionalitat en la seva feina i això és el que més em va agradar. És un exemple a seguir per a molts i una jove promesa de la televisió, de ben segur, en molt pocs anys...

Aquest és el vídeo que he fet per www.vilaweb.cat/valls

'Periodisme ciutadà o Intrusisme?'

Periodisme ciutadà significa exercir tasques periodístiques sense estar qualificat legalment per fer-ho. És un tema que aixeca suspicàcia i val la pena plantejar-ho. Amb la implantació de les noves tecnologies tothom pot escriure les seves pròpies notícies. Però, són fiables aquestes notícies? Sabem si són certes?. Els blogs són una eina perfecta pels que volen fer de periodista sense ser-ho. Són intrusos els blocaires del periodisme? O pel contrari, complementen la professió? Deixo aquestes preguntes a l’aire.

REPORTATGE 'PERIODISME CIUTADÀ O INTRUSISME?' (I PART).

Els nous mètodes d'informar-se

Ja no ens informem com abans. Els diaris, la ràdio,... ara toca informar-se per la xarxa. Tenim informació molt variada a Internet però, és fiable? Molts creuen que serà el futur de la comunicació, però jo penso que els mitjans "de sempre" encara persistiran. És impossible que, després de dècades d'història, desapareguin així, com si res.

Internet és assequible, d'acord. A més, ens resulta més fàcil obrir l'ordinador que comprar un diari al quiosc. Aquest és l'hàbit que es comença a implantar a la nostra societat. Ningú llegeix...excepte els que sempre han tingut els 5 minuts per fullejar el rotatiu.

Hem entrat en una etapa en què les noves tecnologies s'imposen en el mercat de la informació. Serà dolent...potser bo? Qui sap. El que si és cert és que vivim en un món que cada vegada està més digitalitzat i en què tot ho trobem a Internet. No sé si serà bo o dolent per la premsa....però sembla aparent que això tot just acaba de començar.

Les noves tecnologies de la informació

El desenvolupament tecnològic –Internet, comunicacions mòbils, banda ampla, satèl·lits, microones, etc.– està produint canvis significatius en l'estructura econòmica i social, i en el conjunt de les relacions socials.

La informació s'ha convertit en l'eix promotor de canvis socials, econòmics i culturals. L'auge de les telecomunicacions ha produït una transformació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, l'impacte de la qual ha afectat a tots els sectors de l'economia i de la societat.

L'expansió de xarxes informàtiques ha fet possible la universalització dels intercanvis i relacions, al posar en comunicació a amplis sectors de ciutadans residents en espais geogràfics molt distants entre si. Els espais nacionals s'han vist superats per les tecnologies de les informació que no tenen fronteres: informacions polítiques, militars, econòmiques –especialment financeres–, socials, empresarials, etc. s'intercanvien i es transmeten cada dia per tot el món, de manera que la nostra vida està condicionada a cada moment pel que està succeint a milers de quilòmetres de distància. Qualsevol esdeveniment polític o econòmic ocorregut en un país pot tenir una repercussió important en l'activitat econòmica d'altres nacions.

L'evolució històrica de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, en la seva curta marxa de menys de 40 anys, viu un camí paral·lel al dels corrents organitzatius que han estat implantats a les empreses. La coincidència d'aquest fet obeeïx a una condició de reciprocitat entre els canvis organitzatius i els tecnològics que els possibiliten.

REPORTATGE La crisi i el periodisme

Aquí us deixo un dels reportatges que he anat fent durant aquests darrers mesos. Espero que us agradi!

Per cert, ja queda menys per saber la nota del treball de recerca.... quins nervis!

Aquest diumenge: Reportatge sobre la crisi a la professió periodística

30 minuts analitza el delicat moment que passa la premsa escrita i els canvis en la manera d'informar-se. Es consumeixen més notícies que mai a la història, però els diaris estan en crisi, retallen costos alguns, fins i tot, tanquen. Molts experts auguren que el futur serà digital o, en tot cas, híbrid, però les publicacions en línia, ara per ara, no són rendibles.

El quiosc de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on estudien futurs periodistes, ven un 20% cent dels diaris que venia fa una dècada i obté els seus ingressos de les gominoles.

Google és el model de negoci que triomfa a Internet, però indexa i ofereix gratuïtament les notícies que produeixen els mitjans tradicionals.

La publicitat cau als diaris impresos, mentre puja als digitals, però a un preu infinitament més baix, i no tant per finançar el negoci.

Els joves no compren diaris, i Internet i les xarxes socials es converteixen en la seva principal manera de rebre informació.
Contrasentits, paradoxes, canvis i dubtes en un sector, el de la premsa escrita, que en plena crisi econòmica s'ha vist arrossegat per la caiguda de la publicitat i la competència d'Internet. Les empreses paguen ara les conseqüències de les inversions fetes durant l'època daurada del negoci periodístic? O la crisi forma part d'un canvi social molt més ampli, una nova manera d'entendre i de difondre les notícies? En tot cas, els periodistes han perdut el monopoli de la informació i, en molts casos, també la credibilitat dels ciutadans, que ara poden publicar notícies en els seus blogs o transmetre informacions a través del mòbil, sense intermediaris, i que ja no compren un sol diari, sinó que naveguen sense pagar d'una notícia a una altra.

El reportatge I tu quin diari compres? analitza el delicat moment que travessen els diaris, buscant explicacions i perspectives de futur a Espanya i als Estats Units. Dóna veu als defensors dels diaris tradicionals i als que n'auguren la desaparició. Als Estats Units, on més d'un centenar de capçaleres han deixat d'imprimir-se en paper l'últim any, el programa entra a la redacció del tercer diari més antic del país, The Philadelphia Inquirer, que ha presentat un concurs de creditors, i també a la del Huffington Post o del Politico.com, nous mitjans digitals nascuts a Internet que s'han convertit en un èxit a la xarxa.

Aquest diumenge al programa 30 minuts de tv3

Notícia publicada a http://www.tv3.cat/

Avui parlem de... Una vida dedicada al periodisme

En un blog en què parles de periodistes no en podia faltar un dels més veterans de la professió. Em refereixo al periodista i director adjunt del diari La Vanguardia, Lluís Foix i Carnicé. És llicenciat en Periodisme i Dret. Va ser corresponsal a Londres durant vuit anys i durant tres a Washington. Ha cobert informativament set guerres i ha viatjat per tot el món enviant cròniques i anàlisis des de 82 països. Ha entrevistat a molts líders mundials. És especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat.

Des de l'any 1982 ha estat director, director adjunt i subdirector del diari La Vanguardia. Actualment escriu en aquest diari i a l'Avui. També és tertulià d'Els Matins de TV3 i dEl món de RAC1.

Imatge: Lluís Foix juntament amb l'alcalde de Valls, Albert Batet durant la conferència. Elaboració Pròpia

Fa uns mesos vaig assistir a una conferència que organitzava l'Ajuntament de Valls amb la presència del Sr. Foix en motiu de la diada de Catalunya. Vaig assistir-hi per voluntat pròpia. Gairebé no el coneixia i tenia ganes de saber com era un director d'aquestes característiques. Vaig quedar impressionat amb la seva rigorositat i serietat que va mostrar durant el seu parlament. És un periodista que sap el que diu. Parla amb claredat i coneix el món en el que vivim.

Em va agradar molt conèixer, encara que fos per poca estona, en Lluís Foix. Després d'això, vaig començar a llegir els seus articles al Diari La Vanguardia. La seva capacitat innata de fer critiques constructives és admirable.

El Sindicat de Periodistes denuncia les condicions laborals d'algunes ràdios públiques de la demarcació de Tarragona

Imatge: El President de l'SPC/Tarragona, Ricard Checa amb l'inspector de Treball a Tarragona, José Bernardo Herrero

El Sindicat de Periodistes de Catalunya denuncia la situació i condicions laborals d'algunes ràdios públiques municipals de la demarcació de Tarragona. El màxim responsable del Sindicat de Periodistes a la comarca, Ricard Checa, s'ha reunit aquest dilluns amb el cap d'Inspecció de Treball, José Bernardo Herrero, per tal que comprovi l'existència d'irregularitats, l'incompliment de les normes de riscos laborals, el no respecte pels drets dels treballadors i els possibles fraus a la seguretat social que puguin estar produint-se. El Sindicat de Periodistes a Tarragona ha demanat a Inspecció de Treball que investigui les seves inquietuds i que actuï en conseqüència.

Segons apunta el Sindicat de Periodistes en un comunicat, en algunes ràdios públiques locals no hi ha un sol periodista professional contractat, trobant-se al capdavant de la línea editorial una persona de confiança de l'alcaldia o emissaris polítics, sense cap formació o experiència professional. Els col·laboradors, que en la majoria dels casos no reben cap remuneració -o la reben en negre-, els voluntaris i els estudiants són els protagonistes, segons diu el Sindicat, 'd'un producte d'amateurisme radiofònic que s'allunya d'un autèntic mitjà de informació professional i plural'. El Sindicat de Periodistes de Catalunya lamenta que els municipis no aprofitin la llicència que se'ls va adjudicar i que, per la seva passivitat i inoperància, s'acabi convertint en un xec en blanc per a la confecció d'un butlletí partidista sense cap criteri periodístic i sense cap respecte per l'Estatut dels Treballadors i per la seva dignitat professional, contribuint a la degradació d'aquest sector. Segons subratlla el Sindicat, un gran nombre de ràdios públiques municipals pateixen una carència d'inversió en recursos humans, econòmics i materials, la qual cosa impossibilita que el contribuent - que és qui paga - gaudeixi d'un mitjà professional, plural, amb dinàmica social i cultural. En el comunicat el Sindicat argumenta que una ràdio municipal costa massa diners a l'erari públic com perquè el poder polític la vulgui transformar en el portaveu del partit que governa i en un producte generador de precarietat i laboralment imprevisible. El Sindicat entén que les administracions municipals haurien de tenir més respecte i fer els possibles per dignificar uns professionals que dediquen molts anys a la seva formació. Els mitjans de comunicació social, i sobretot els públics, tenen el deure de vetllar per la legalitat i han d'esdevenir, apunta el Sindicat, un exemple pel que fa a la contractació de professionals del sector, evitant així el intrusisme, i no aprofitar-se de la figura del 'voluntari en pràctiques' o del fals col·laborador que no és recompensat per la seva jornada laboral. El Sindicat assenyala que les autoritats locals no poden continuar impertorbables davant la manca de criteri periodístic a les seves ràdios i del desconeixement dels codis ètics i deontològics de la professió, amb l'agreujant que permeten que no periodistes es dediquen a la tasca informativa. Des del Sindicat recorda que si no hi ha periodistes professionals en un mitjà de comunicació és lícit qüestionar la seva continuïtat. Si els ajuntaments, diu, no poden assumir les emissions de forma professionals és aconsellable que tornin la concessió. El Sindicat de Periodistes a Tarragona ha demanat a Inspecció de Treball que investigui les seves inquietuds i que actuï en conseqüència.

Notícia publicada a www.avui.cat

I per fi ha arribat el dia...

Avui, per fi, he presentat el Treball de Recerca. Ha estat una presentació d'uns 15 minuts en què he donat el màxim per defensar el que he fet durant aquests dos anys. Enrere queden hores davant l'ordinador, tardes planificant entrevistes, llargues nits embolicat amb el reportatge de vídeo, etc.

He començat un pèl nerviós. Tot s'ha de dir. Però a mesura que anava agafant confiança he anat perdent els nervis fins que he guanyat seguretat. Encara que semblés impossible, he tingut temps d'explicar cada apartat del treball. Després he ensenyat el vídeo que vaig preparar per aquest dia (i... ha agradat molt!!!).

Ara toca esperar. Concretament fins la primera setmana de març en què podré saber la nota final. Per a tots aquells que seguiu de tant en tant aquest bloc, us comunico que no el tancaré. Seguirà actiu i actualitzant-se de la mateixa manera com fins ara. Seguirem parlant de periodisme, dels mitjans i sobretot, de com la crisi afecta a la professió.

Fins aquí aquest post d'avui divendres dia 12 de febrer. Una forta abraçada!

Xavier

Avui parlem de... Gran professional de la comunicació

Antoni Bassas és, per a mi, un dels grans comunicadors que tenim actualment al nostre país. No només per la seva àmplia dedicació i professionalitat sinó perquè té un caràcter i una personalitat impressionants. Va començar amb 16 anys treballant a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es llicencià en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va continuar a Ràdio Barcelona, per passar després a TV3 i a Catalunya Ràdio. De la mà de Joaquim Maria Puyal va presentar un programa d'entreteniment a TV3: Tres pics i repicó. Va prendre el relleu de Josep Cuní a El matí de Catalunya Ràdio i convertí aquest programa en líder absolut de l'audiència a Catalunya. Precisament, pel Matí, la Generalitat li va otorgar el Premi Nacional de Periodisme l'any 2001.

El passat any se'n tornava a TV3, i des del juny es troba com a corresponsal dels serveis informatius de Televisió de Catalunya a Washington. La seva trajectòria està repleta d'èxits: un Premi Ondas (1997), Premi al Millor Periodista Esportiu (1999), Premi al Millor Professional (2001)... Tota una aposta pel valor de la paraula.

Treball de Recerca acabat i entregat

Aquest divendres passat entregava, després d'any i mig treballant-hi, el Treball de Recerca. Gairebé 40 pàgines de treball que expliquen detalladament els trets més importants sobre l'actual situació dels mitjans de comunicació. Crisi econòmica, Caiguda de la Publicitat, Reestructuració de la professió, Reduccions de Plantilla, Precarietat Laboral, entre d'altres.

L’àmplia vinculació amb la professió periodística en els darrers mesos m'ha fet veure el periodisme amb uns altres ulls. Abans de començar el treball tenia una petita idea del que suposava ser periodista. Ara, aquesta idea és diferent. Ser periodista comporta moltes coses. Entre elles saber parlar bé, escriure bé, moure't, encuriosir-te per les coses i, sobretot, saber quallar en la societat. Aquest darrer pas és el més important.

Ara toca esperar una setmana, concretament el dia 12, en què hauré de fer la presentació davant del tribunal. Llavors, no serà fins a principis de maig quan sabré la nota final.

Em dona la sensació que les coses s'han fet bé. He mantingut sempre un estricte rigor i precisió amb els continguts estudiats i n'he tret valoracions positives en tot moment. Malgrat tot, m'hagués agradat fer un Treball de Recerca sobre com els mitjans se'n surten amb escreix de la crisi econòmica. No obstant, estic convencut que ens en sortirem.

Periodisme: professió vocacional

Fotografia: Un dels apartats de la Presentació del Treball de Recerca

El periodisme és l'art d'informar, l'art de la paraula encertada. Conèixer la societat... i que la societat et conegui a tu. Estar al lloc a l'hora certa, saber parlar, escriure... Sobretot, no tenir vergonya. Saber que vals i que ho pots fer. Ser conscient del que dius. Mullar-se. Un periodista es val per la seva actitud. Pel seu caràcter. Oblidar els nervis i actuar amb seguretat. Deixar a un costat el que menys importa.

Caure...i tornar a aixecar-se. Fer la notícia teva. Ser coherent... organitzat. Amic de tothom...no sempre serà així. Valorar el teu lloc. Escoltar els grans, aquells que porten dècades davant la càmera. Encuriosir-te per les coses. Valorar que està bé...i el que està malament. Començar cobrant molt poc... però saber que amb l'esforç i les ganes es pot arribar lluny, molt lluny...

Crisi informativa dels grans mitjans de comunicació

L’actual situació de crisi deixa ben a la vista la crisi dels mitjans informatius hegemònics i fa necessàries altres formes crítiques d’informar i comunicar-nos.
Els grans mitjans informatius s’han centrat en comunicar massivament els anuncis oficials de les mesures del Govern de Zapatero contra la crisi. Tanmateix, aquestes mesures s’han demostrat insuficients i el malestar social augmenta cada dia que passa, fent urgents altres iniciatives i alternatives per sortir de la crisi. Amb tot, els grans mitjans insisteixen en informar-nos totalitàriament del “Diari Oficial del Govern enfront de la Crisi”.
El resultat d’aquest ordre informatiu és la construcció d’un consens periodístic dependent d'una actualitat fixada per les accions protagonitzades pels polítics (amb el duet PSOE-PP com a actors principals), show mediàtic que satura i alhora limita i manipula l’opinió pública. Les conseqüències d’aquestes pràctiques periodístiques són gravíssimes i fan clarament visible la crisi dels grans mitjans informatius i del sistema comunicatiu dominant. En comptes de qüestionar la gestió del Govern i d’ajudar a la comprensió de com i per què s’ha produït la crisi, assenyalant responsables i possibles canvis i alternatives al sistema, els mitjans representen a diari una normalitat anodina, com si no hi passés res excepcionalment greu, en el que és l’última gran manipulació informativa d’una indústria periodística que tendeix a reproduir i conservar aquest sistema en crisi.
La crisi informativa dels grans mitjans es pot demostrar de diferents maneres. Per exemple, preguntant als responsables d’aquests mitjans per què van marginar als qui, amb indicis fiables, fa temps que pronosticaven l’arribada de la crisi. Com seguir tolerant una indústria informativa que no ens alerta ni ens informa de com, en realitat, estan anant les coses? Per què no hi ha prou autocrítica col·lectiva per “no haver informat” de que, certament, estava tot molt malament? Per què es van silenciar les denúncies persistents que alertaven de les corrupcions polítiques i dels excessos especulatius que estaven inflant la bombolla immobiliària fins a límits insuportables? I, és clar, finalment, va esclatar la bombolla; i amb ella, bona part del que quedava de credibilitat als grans mitjans. S’ha de tenir en compte que els drets a comunicar i rebre “informació veraç” i d’“accés als mitjans públics” són pressupòsits fonamentals per a un suposat estat de democràcia, que en aquestes condicions no ens podem creure. Queda ben clar que aquests drets són, sistemàticament, violats i adulterats pel domini del mercat comunicatiu pels grans grups empresarials i per les decisions dels governants.
Un altre símptoma de la crisi dels mitjans hegemònics és la simplificació que s’ha fet de la crisi; normalment, reduïda tan sols a “crisi financera”. Tanmateix, tenint en compte tots els problemes i les injustícies que genera el sistema capitalista en els diferents àmbits de la vida, podria ser més adequat parlar, directament, de la crisi total del sistema. Però el Govern, en comptes d’impulsar canvis i alternatives reals a aquesta situació de crisi, s’està servint dels diners públics de tots i totes per a ajudar als bancs i prendre les “mesures pal·liatives” necessàries perquè tot continuï igual (de malament) que sempre... I és que cal informar de que tot el sistema està endeutat, en mans de banquers, i el Govern i els grans inversors capitalistes necessiten dels jocs especulatius bancaris per “reactivar l’economia”. Per descomptat, els grans mitjans de comunicació, tan públics com privats, també depenen dels bancs i estan lligats als engranatges del sistema, situació que fa que es reprodueixi diàriament aquesta crisi informativa insuportable.

Notícia publicada a http://www.podem.cat/

I quin paper tenen els sindicats?

Fotografia: Elaboració Pròpia

Els Sindicats i Associacions de Periodistes són els responsables de defensar laboral i professionalment els professionals del periodisme i de la informació i representar-los sindicalment en les empreses. En temps de crisi, els sindicats han d'actuar d'esquitllentes.

És molt útil analitzar quin ha estat el paper dels sindicats en la gestació de l'actual crisi i, especialment, el seu comportament i la seva actitud en els últims mesos.

El sindicalisme coneix una de les seves crisis més profundes i es troba actualment en una cruïlla de camins. Es pot observar una baixa, gairebé general, dels efectius sindicals i, en la majoria dels països, la influència dels sindicats va disminuint. Hi ha a més una crisi de credibilitat sindical i una notable desmobilització dels treballadors, en raó de la crisi econòmica, de l'amenaça de l'atur i de l'ofensiva patronal, però també en raó de l'evolució de les mentalitats.

La crisi: imparable en el sector

La crisi econòmica que actualment ataca, que se sent, a més d'un cop terrible a la nostra butxaca, al nostre patrimoni; sens dubte és també una generadora de tristesa, de descoratjament, de desesperança. Els noticiaris no deixen de parlar de la crisi… pràcticament, en tots els espais dedicats a difondre informació, la majoria del temps ho dediquen a l'assumpte de la penosa situació econòmica.

Seria absurd, com han assegurat sectors de l'opinió pública, que en gran part, la responsabilitat de la crisi econòmica són els mitjans de comunicació, per donar-li difusió. Clar que aquí no està la causa. El que caldria analitzar, és la manera en la qual es dóna la informació, si existeix o no, alarmisme. En aquest cas, sí estarien els mitjans pecant d'irresponsabilitat. La informació, sempre ha de ser, en un noticiari, objectiva, directa, clara i real. Per a donar opinions estan, les editorials, les columnes… però cal marcar una diferència.

Es val donar xifres, estadístiques, resultats, en part netament informativa, però si en aquests casos cau en especulacions, pronòstics infundats, i la irresponsabilitat sorgeix, i per tant el dany que es causa en el públic és delicat.

I, em sembla que l'audiència està confosa pel que fa a quan es dóna informació, i quan opinió. Això succeïx principalment en els mitjans electrònics. Una ciutadania desmoralitzada, incrementa sens dubte la crisi econòmica, doncs es deslliga el temor, i per tant una paràlisi en la despesa de la ciutadania, i d'aquí, el dany al comerç, als negocis… i la pèrdua d'ocupacions.

Comença el compte enrere

Fotografia: Un dels apartats del Treball de Recerca

Arribem ja a la recta final del Treball de Recerca. Han estat 15 mesos de treball que per fi podran posar el seu punt i final. Quina valoració en faig? Encara és massa aviat per donar conclusions. No obstant, queda clar que l'esperit de recerca i investigació dut a terme ha estat en tot moment el més seriós i productiu possible.

Crec que l'apartat més complex o enrebessat que he tractat ha estat el de 'Reestructuració de la Professió'. En ell, he hagut de tractar diferents apartats "molt extensos" en un mateix. A més, la meva falta d'experiència en el tema ha fet presència en més d'un cas. No obstant, la valoració és del tot positiva.

La àmplia vinculació amb la professió periodística que he tingut en els darrers mesos m'ha fet veure el periodisme amb uns altres ulls. Abans de començar el treball tenia una petita idea del que suposava ser periodista. Ara, aquesta idea és diferent. Ser periodista comporta moltes coses. Entre elles saber parlar bé, escriure bé, moure't, encuriosir-te per les coses,... i sobretot, saber quallar en la societat. Aquest darrer pas és el més important.

Las cadenas privadas insisten en que las autonómicas dejen de emitir publicidad

El secretario general de la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (Uteca), Jorge del Corral, volvió a pedir a la Forta que siga el camino emprendido por TVE y deje de emitir publicidad ya. Asimismo, varias asociaciones de telespectadores comparten esta petición, mientras que la Forta asegura que "con la actual crisis económica" no se plantea cambiar su modelo de financiación.

El secretario general de Uteca, Jorge del Corral, ha declarado que "vamos a luchar durante todo el tiempo que sea necesario para que todas las televisiones públicas dejen de emitir publicidad. Estamos defendiendo una filosofía y es que la televisión pública no puede ser comercial y para que deje de serlo, tiene que dejar de emitir publicidad. Las televisiones públicas autonómicas y las municipales tienen que dejar de emitir publicidad ya. Hablaremos con los gobiernos autonómicos, con los grupos parlamentarios de todas las autonomías para que sigan el ejemplo dado por el gobierno central y que ha llevado a cabo con TVE".

Por su parte, las asociaciones de telespectadores comparten esta petición de Uteca y se muestran favorables a que las televisiones autonómicas dejen de emitir anuncios. Así, Alejandro Perales, director ejecutivo de la Asociación de Usuarios de la Comunicación (AUC), explicó que las televisiones autonómicas "deberían de dejar de tener publicidad ahora que TVE ha dado ya el primer paso. Una vez que se ha establecido este modelo todas las televisiones públicas deberían adecuarse a él. No sólo en el tema de los anuncios sino también en lo referido a los nombramientos parlamentarios de sus responsables y también en el modelo de fianciación".

Íñigo Millán Astray, presidente de la Federación de Asociaciones de Consumidores y Usuarios de los Medios (ICmedia), aseguró que como telespectador está de acuerdo con que la Forta deje de emitir publicidad cuanto antes, pero que "como ciudadano me preocupa de donde va a salir el dinero para sufragar estas televisiones autonómicas".

José Luis Colás, presidente de la Agrupación de Telespectadores y Radioyentes (ATR) comparte la misma opinión que Millán Astray y sostiene que desde el punto de vista del telespectador "es mejor que las autonómicas no den publicidad. Conciliaríamos mejor nuestra vida, porque sin publicidad las películas, los espacios acabarían antes y dormiríamos más. Pero, desde el punto de vista de contenidos me preocupa que al perder fondos se pierda la calidad. Si hay fondos suficientes sin tener los ingresos de publicidad para hacer buenos programas, pues miel sobre hojuelas y que ninguna televisión pública autonómica emita publicidad".

El secretario general de la Forta, Enrique Laucirica, subrayó que "en estos momentos de crisis económica tan importante que estamos viviendo no se justifica otro tipo de modelo de finaciación distinto al que tiene actualmente la Forta. Es poco oportuno reclamar a las televisiones autonómicas que dejan de emitir publicidad. No nos planteamos en ningún caso seguir el ejemplo de TVE. La doble financiación es el modelo lógico y, en este momento, las televisiones públicas autonómicas sólo ven en el horizonte ese modelo doble de financiación".

Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

Diaris en xarxa

Fotografia: Elaboració Pròpia

Oportunitat o amenaça? Internet ha transformat les formes clàssiques de treballar a les redaccions dels diaris, ha modificat la relació consolidada durant dècades entre lectors i editors i ha obert un període d'incertesa a les empreses de comunicació. La xarxa de xarxes ha obligat a buscar noves fórmules per a rendibilitzar els continguts i ha posat en qüestió aspectes tan sensibles com la credibilitat de les fonts, el valor de la notícia impresa o el paper mediador del periodista.

La irrupció d'internet és un dels fenòmens més importants en el marc de la revolució que suposa l'aplicació de les noves tecnologies a les més antigues i arrelades professions en la societat actual. Punta de llança de les transformacions socials, tecnològiques i econòmiques, la premsa s'ha vist amenaçadaper l'èxit d'una tecnologia que és, al mateix temps, canal de comunicació i eina de treball per als professionals del mitjà. Internet, per tant, ha posat en qüestió la definició de periodista, ha modificat la pràctica diària de la professió, obrint enormement el ventall de fonts a la disposició dels més avesats internautes, ha transformat els hàbits dels lectors
i recerca de les notícies i ha obert nous camins per al negoci de la informació.

Amb l'accés a internet, qualsevol pot convertir-se en informador; s'han difuminat les barreres entre informador i usuari; els diaris personals o blogs guanyen part del territori ocupat pels diaris i reapareixen en format digital fórmules que apareixien extingides com els confidencials o la premsa gratuïta.

La TVE sense publicitat dispara l'audiència

¿Y si la desaparición de la publicidad en la parrilla de TVE revoluciona la distribución de audiencias? Aún es pronto para determinar si se trata de un dato coyuntural o es el inicio de una tendencia, pero en lo que va de año La Primera ha disparado su audiencia hasta el 20,6%, frente a los 'share' del 12% que se apuntaron tanto Telecinco como Antena 3.

En los tres primeros días de 2010 -los tres primeros días sin publicidad en las cadenas públicas estatales-, TVE1 ha robado a sus dos principales rivales privadas un buen puñado de televidentes, según los últimos datos de TNS. El canal público ha elevado su cuota en 4,2 puntos porcentuales, mientras que Telecinco ha perdido 3,5 puntos y Antena 3, 2,7 puntos.

La Primera empieza el año de enhorabuena. La misma con que cerró 2009. La cadena pública arrebató a Telecinco el liderazgo en el ranking de audiencia, tras más de cinco años con la cadena de Mediaset en lo más alto del podio. TVE1 acumuló en 2009 una cuota de pantalla del 16,4%, frente al 15,5% de Telecinco, el 14,7% de Antena 3, el 8,3% de Cuatro y el 6,8% de la Sexta.

A la espera de que el tiempo confirme si los televidentes españoles apuestan abiertamente (y a largo plazo) por sentarse ante sus pantallas y ahorrarse las molestias que generan las pausas publicitarias, lo cierto es que TVE1 ha abierto una profunda brecha de más de ocho puntos de 'share' en apenas tres días frente a sus competidoras.

Por el poco tiempo transcurrido, el dato aún no es significativo. Está por ver si se convertirá en tendencia consolidada. En cualquier caso, y a la espera de esto suceda (o no), La Primera puede presumir de haber acaparado casi por completo el ranking de los programas más vistos en estos primeros tres días de 2010. En el 'top 5' de cada una de las jornadas todos los programas con mayores audiencias fueron emitidos por TVE1, con las únicas excepciones del partido Atlético de Madrid-Sevilla, de La Sexta (en cuarta posición del ranking del pasado sábado), y Gran Hermano, de Telecinco (en el quinto puesto del domingo).

Notícia publicada a http://www.expansion.com/

Què és realment l'intrusisme?

Intrusisme és una paraula que, per molt que no sigui usada freqüentment, la podem associar directament amb l'actual situació dels mitjans de comunicació. La paraula 'intrusisme' significa exercir una professió o un càrrec sense estar qualificat oficialment per fer-ho. Actualment, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquest intrusisme s'ha vist reflectit en forma de diaris digitals, noves xarxes socials i especialment blogs.

L'altre dia llegia una entrevista al President de l'SPC, Ricard Checa, al diari El Vallenc on esmentava que "actualment tothom que escrigui en un blog és periodista [...] i no és així" acabava dient. En Ricard feia una comparació amb l'ofici de metge:"Una infermera és, sovint, una gran ajuda per un metge, però no és metgessa El mateix passa amb els periodistes".

Personalment crec que algú que escriu en un blog ha de tenir en compte el que suposa fer-ho. No obstant, crec que les pròpies empreses ja haurien de tenir o prendre mesures en aquests casos...Probablement així s'estalviarien no haver de recórrer a inesperats contratemps que atempten contra la professió periodística.

La ràdio, el mitjà que menys nota la crisi econòmica

Fotografia: Davant dels estudis de Catalunya Ràdio

Mentre la premsa i la televisió afronten una situació caracteritzada per problemes pressupostaris i un futur amb preocupació, la ràdio ho observa des d’una perspectiva més llunyana. La ràdio és un dels pocs mitjans que capeja amb escreix millor la crisi econòmica.

Al contrari que la premsa i la televisió, les noves tecnologies no han provocat una situació de commoció ni un canvi de model de negoci. L’elevat consum i important component local de la ràdio permeten inversions publicitàries més baixes i notar menys la crisi.

Los periodistas cada vez tienen peor imagen entre los ciudadanos

La imagen social del periodista ha empeorado este 2009 con respecto al pasado año. Así lo refleja el Informe de la Profesión Periodística, editado por la Asociación de la Prensa de Madrid y dirigido por el profesor de la Universidad de Málaga Pedro Farias.

Según el estudio, se ha producido un empeoramiento de la imagen que los ciudadanos perciben del profesional de los medios, ya que cerca del 60% tiene una imagen regular, mala o muy mala de los informadores,mientras que el pasado 2008 este dato se cifraba en un 52,5%.
Para el 39,3% de los encuestados la imagen es buena o muy buena, dato que en 2008 se cifraba en un 44,2%. El pasado 2008, el porcentaje de encuestados que opinaban negativamente de los periodistas era del 8,7%, mientras que este año esta cifra se sitúa en un 10,7%.

Entre los rasgos de la profesión más detestados por la opinión pública destaca la vulneración de la intimidad practicada por muchos periodistas del corazón,seguida de la falta de objetividad y la manipulación, así como de la politización y el partidismo de determinadas informaciones. El excesivo sensacionalismo de determinados espacios y el interés por asuntos de escaso interés para la audiencia son otros de los rasgos que menos gustan a los ciudadanos.

El paro y la precariedad laboral han sido los principales problemas a los que se han enfrentado los periodistas este 2009, desplazando por un amplio margen al instrusismo.

El estudio también revela que el 57,4% de los profesionales reconoce sufrir presiones en su trabajo diario, la mayoría procedentes de su empresa, institución o jefe inmediato. En la encuesta realizada a 23 directores de medios de comunicación nacionales, todos reconocieron que la actual situación de crisis ha reducido la independencia de los medios frente a las fuentes de financiación.

Entre las opciones que mejorarían la calidad de sus informaciones, los directores se decantan por el reciclaje de los profesionales de su redacción como principal opción, seguida de la contratación de más personal y de la renovación de las plantillas con redactores más jóvenes.

Este año también se ha producido un incremento en la percepción del grado de politización que los usuarios advierten en los medios. En una escala del uno al diez, el 55,4% de los encuestados otorgan una nota de entre 6 y 8, situando el promedio global en 7,5, lo cual equivale a una politización media-alta. Los ciudadanos consideran que son los propios periodistas quienes contribuyen a acentuar el clima de crispación política, según afirma el 76,5% de los encuestados.
La credibilidad de las informaciones que aparecen en los medios se sitúa en un 6,1 sobre diez, siendo la televisión el medio de mayor credibilidad, seguido de la prensa y la radio.

"El panorama para los periodistas no va a mejorar a corto plazo, pero esta crisis servirá para sanear el sistema de medios, porque en la última época había demasiados medios de comunicación que no estaban cumpliendo con su función social", señala Pedro Farias.
La regulación de las condiciones profesionales del periodista se plantea como una de las posibles soluciones a la mala situación, ya que según el director del informe "la creación de un estatuto del periodista, la figura de los colegios profesionales y la obligada colegiación para el ejercicio son factores que ayudarían a garantizar la independencia del periodista".

Notícia publicada a http://www.elmundo.es/

TANCAMENT DE MITJANS DE COMUNICACIÓ I PERIODISTES AFECTATS (2009)

Font: FAPE - Observatori de la Crisi 2009 - Elaboració Pròpia

A Espanya, durant el transcurs del 2009, un total de 29 mitjans de comunicació han tancat les seves portes. A causa de la crisi – econòmica i de model- que pateixen les empreses, les reduccions de plantilla, els ERO de suspensió de llocs de treball i els tancaments d’alguns negocis, s’han perdut poc més de 3.000 llocs de treball des de novembre del 2008.

Les empreses de comunicació afronten una crisi triple. En primer lloc, l’arribada d’Internet està canviant d’arrel el seu model de negocis, obligant-los a idear-se noves estratègies per fer viable i rendible la seva digitalització. En segon lloc, han d’afrontar, com la resta de sectors, la crisi econòmica global, la qual ha provocat la caiguda d’ingressos publicitaris i desaccelerat les vendes. En tercer lloc, els mitjans intenten resoldre la crisi de credibilitat que, any rere any, perden més confiança davant la societat.

Buscant per la web m'he topat amb aquest vídeo al portal interactiu www.youtube.com És l'anunci del diari mexicà "Últimas noticias" i en ell destapa el lloc on van a parar tots els "mals periodistes". Doneu-hi una ullada, és força interessant!