El pitjor (del) periodisme
Em remou la consciència no només com a periodista, també com a ciutadà. No deixo de pensar que la premsa va contribuir a transformar la vida d’un innocent en un infern. Es va atropellar la presumpció d’innocència perquè, alguns mitjans de comunicació, van estimar-se més fer un judici popular i mediàtic.
El cas de l’Aitana, la nena de 3 anys que va morir a Tenerife, és la prova prova que la professió periodística necessita regulació legal. Es va divulgar la cara d’un ciutadà que malgrat no hagués estat condemnat, els metges precipitats i una policia poc prudent van permetre que es titllés d’assassí i violador. Alguna premsa va tenir prou ingredients per fer "salsa rosa", ignorant si la seva conducta era ètica, desproporcionada o adequada. Alguns periodistes van violar les regles de la presumpció d’innocència perquè els informes mèdics i policials garantien les audiències. Quina llàstima!!!
Ara un gran nombre de mitjans i alguns periodistes demanen perdó al padrastre de l’Aitana – quelcom que es podria haver evitat si s’haguessin limitat a complir el deure d’informar amb imparcialitat, sense promoure o contribuir al "morbo" o cercar a tota costa l’exclusiva mòrbida. Si així fos, avui les responsabilitats serien atribuïdes, exclusivament, a les fonts d’informació.
M’entristeix assumir que els periodistes hem maltractat la nostra professió i que hem aportat un gran de sorra al nostre descrèdit social. És lamentable que no s’ensenyi la cara del metge que, de forma negligent, va enviar la nena a casa sense adonar-se que havia patit un cop fatal al caure d’un gronxador.
Els metges es van precipitar i van contribuir per el judici mediàtic i popular que va patir en Diego, el padrastre de la nena, de 25 anys. La precipitació dels metges, la rapidesa de la policia i la manca de professionalisme d’alguns periodistes han deixat en tela de joc la justícia i el periodisme. Reconeixeran els metges que es van precipitar en el seu diagnòstic? Quants innocents estan a la presó? En Diego assegura que a la presó els policies el van tractar com un terrorista. El van amenaçar, ultratjar, violentar... Aquest home ja va viure l’infern en vida... L’home innocent va anunciar que demanarà responsabilitats legals. Ho fa ben fet. No hi ha vida més enllà de l’honor. I el seu ha estat posat en causa indeguda i precipitadament. I el més greu és que metges, policies i periodistes, segurament, no seran sancionats. En el cas de la premsa perquè no estan regulats/limitats els drets i deures dels professionals de la comunicació.
Aquests periodistes no han estat al servei del periodisme, però sí d’un mercantilisme que contribueix per degradar encara més la credibilitat periodística.
Fins quan, alguns periodistes, pensaran que tenen impunitat i no respectaran l’ètica i deontologia professionals?
Article publicat a http://www.delcamp.cat/
Em remou la consciència no només com a periodista, també com a ciutadà. No deixo de pensar que la premsa va contribuir a transformar la vida d’un innocent en un infern. Es va atropellar la presumpció d’innocència perquè, alguns mitjans de comunicació, van estimar-se més fer un judici popular i mediàtic.
El cas de l’Aitana, la nena de 3 anys que va morir a Tenerife, és la prova prova que la professió periodística necessita regulació legal. Es va divulgar la cara d’un ciutadà que malgrat no hagués estat condemnat, els metges precipitats i una policia poc prudent van permetre que es titllés d’assassí i violador. Alguna premsa va tenir prou ingredients per fer "salsa rosa", ignorant si la seva conducta era ètica, desproporcionada o adequada. Alguns periodistes van violar les regles de la presumpció d’innocència perquè els informes mèdics i policials garantien les audiències. Quina llàstima!!!
Ara un gran nombre de mitjans i alguns periodistes demanen perdó al padrastre de l’Aitana – quelcom que es podria haver evitat si s’haguessin limitat a complir el deure d’informar amb imparcialitat, sense promoure o contribuir al "morbo" o cercar a tota costa l’exclusiva mòrbida. Si així fos, avui les responsabilitats serien atribuïdes, exclusivament, a les fonts d’informació.
M’entristeix assumir que els periodistes hem maltractat la nostra professió i que hem aportat un gran de sorra al nostre descrèdit social. És lamentable que no s’ensenyi la cara del metge que, de forma negligent, va enviar la nena a casa sense adonar-se que havia patit un cop fatal al caure d’un gronxador.
Els metges es van precipitar i van contribuir per el judici mediàtic i popular que va patir en Diego, el padrastre de la nena, de 25 anys. La precipitació dels metges, la rapidesa de la policia i la manca de professionalisme d’alguns periodistes han deixat en tela de joc la justícia i el periodisme. Reconeixeran els metges que es van precipitar en el seu diagnòstic? Quants innocents estan a la presó? En Diego assegura que a la presó els policies el van tractar com un terrorista. El van amenaçar, ultratjar, violentar... Aquest home ja va viure l’infern en vida... L’home innocent va anunciar que demanarà responsabilitats legals. Ho fa ben fet. No hi ha vida més enllà de l’honor. I el seu ha estat posat en causa indeguda i precipitadament. I el més greu és que metges, policies i periodistes, segurament, no seran sancionats. En el cas de la premsa perquè no estan regulats/limitats els drets i deures dels professionals de la comunicació.
Aquests periodistes no han estat al servei del periodisme, però sí d’un mercantilisme que contribueix per degradar encara més la credibilitat periodística.
Fins quan, alguns periodistes, pensaran que tenen impunitat i no respectaran l’ètica i deontologia professionals?
Article publicat a http://www.delcamp.cat/
No hay comentarios:
Publicar un comentario