La crisi sembla abastar-ho tot. Tot pinta molt malament per al periodisme i pels periodistes: crisi econòmica, acomiadaments, diaris que tanquen, caiguda de la publicitat, mitjans gratuïts, reduccions de personal. Sí, tot pinta molt malament.
Però la crisi va començar alguns anys enrere amb la irrupció d'Internet i, és possible, la tímida capacitat de reacció dels mitjans.
Les repercussions de la crisi sobre els mitjans de comunicació són àmplies. No obstant, sóc optimista pel que respecta a la professió si és capaç de reciclar-se a fons en un entorn on els mitjans ja no són imprescindibles.
Tot el món parla d'una crisi que ha tocat fons, d'una crisi heterogènia que ha recalat en els mitjans de comunicació de maneres diferents. Però quan es parla de si la crisi la pateixen els mitjans o els propis treballadors la cosa canvia. Ells, els treballadors, són els que més han notat la crisi, "les autèntiques víctimes" de la crisi econòmica. Són els propis periodistes els que recullen la brutícia de les grans i petites empreses. Ens hem oblidat ja de que fa uns anys encara no es desmitificava la figura informativa? Ha perdut poder el periodista? Tot apunta que sí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario